Josep Maria Adam: “Estem pensant en emetre els partits per internet”. Foto: Rafa Marrasé
Josep Maria Adam és el president del TGN Bàsquet. Com a màxim responsable de l’entitat lila, Adam ha hagut de liderar el club en un dels moments més difícils de la seva història. La Covid-19 va paralitzar les competicions, però també l’activitat del club. Amb tot, el TGN Bàsquet va treballar de valent durant el confinament i va ser de les primeres entitats esportives de tota Catalunya que va tornar als entrenaments, dissenyant un protocol de seguretat que ha anat millorat fins a l’actualitat.
En aquesta entrevista, Josep Maria Adam es mostra orgullós dels membres del club, des de jugadors a entrenadors, passant per familiars, simpatitzants i patrocinadors de l’entitat, que han fet costat el TGN Bàsquet en aquests moments tan complicats i que han permès la supervivència del club. El president, però, mostra la seva perplexitat amb el paper de l’Ajuntament de Tarragona en la seva política de subvencions esportives. El TGN Bàsquet va fer un comunicat a mitjans d’estiu denunciant l’arbitrarietat de l’assignació de partides de diners públics als clubs esportius de la ciutat i ara, amb les bases per als pròxims anys, Adam contempla com no es premiarà l’esport de base.
Pregunta. Han estat uns mesos difícils…
Resposta. Sí, molt. Hem viscut una situació inesperada i sense precedents. La Covid-19 ho ha trastocat tot i hem hagut de refer-nos sobre la marxa, però de moment ens en sortim.
P. Com va viure el confinament i l’aturada de tot el club?
R. Va ser una experiència desoladora. L’essència del TGN Bàsquet és l’esport, els equips entrenant durant la setmana, jugant els dissabtes i diumenges. Saber que el pavelló estava tancat i en silenci va ser molt dur i vaig passar uns mesos molt trist i preocupat.
P. Preocupat per la salut dels integrants del club?
R. Evidentment. No hi ha res més important que la salut, res. La salut és un regal que quan el perds, t’adones de com de bonic que és viure, i sé de què parlo. Després de comprovar que amb el pas de les setmanes tothom estava bé i que el confinament, en general, estava amortint els efectes de la pandèmia arreu, va sorgir, però, una altra preocupació.
P. Quina?
R. La viabilitat del club.
P. Corria perill?
R. Si una entitat deixa de fer la seva activitat, pot desaparèixer, clar. Amb tot, nosaltres havíem fet els deures els anys anteriors i teníem un coixí que ens permetia aguantar. Però vam haver de fer ajustaments, no podia ser d’una altra manera. A diferència d’altres clubs, nosaltres ens autofinancem i això ens obliga a ser molt curosos amb la gestió dels nostres recursos perquè si ens equivoquéssim, ho pagaríem molt car.
P. Quan esmenta “altres clubs”, suposo que es refereix al comunicat que el TGN Bàsquet va publicar a començaments d’agost, no?
R. Sí. La política de subvencions a les entitats esportives amb diners públics a la ciutat de Tarragona ha estat una vergonya. Aquelles dades que vam publicar són completament reals, extretes de publicacions oficials de l’Ajuntament i quan les veus se’t posa la pell de gallina. No només per la gran quantitat de diners que s’han destinat a entitats que repetidament han demostrat la seva incapacitat de gestionar-se correctament, si no que, a més, han estat malbaratant diners públics un any rere un altre. Amb l’excusa de promocionar la ciutat de Tarragona arreu han dilapidat milions d’euros de diners públics i, tot i això, encara no són solvents econòmicament sense els diners de tots els tarragonins. És inadmissible.
P. No s’haurien de donar subvencions?
R. Crec que s’hauria de promocionar l’esport base i l’esport femení. I això no s’ha tingut en compte mai de la vida. Moltes subvencions es donaven amb l’excusa de la promoció de l’esport base però després aquells diners anaven als primers equips dels clubs de sempre, que gastaven les aportacions municipals en jugadors professionals.
P. Ara l’Ajuntament sembla que vol fer les coses de diferent manera, més transparent sinó. Ha publicat les bases per les quals es pot accedir a una subvenció, amb una puntuació en relació amb els mèrits de cada club com el nombre d’equips per franges d’edat…
R. Si ens mirem atentament les bases, veiem que es torna a menystenir l’esport de base. Així, en els barems que s’indiquen, per cada equip sènior [jugadors o jugadores més grans de 18 anys] s’atorga un valor de 25 punts però, per contra, els equips d’escola, prebenjamí, benjamí i aleví tenen una puntuació de 5 cadascun. És a dir, quatre equips sèniors d’un club (dos masculins i dos femenins) sumarien 100, el mateix valor que 20 equips des d’escola a categoria alevina. Això és un despropòsit.
P. El TGN Bàsquet només té un equip sènior femení.
R. Perquè aquesta va ser la nostra decisió fa temps. Anteriorment havíem tingut un equip sènior masculí també, però finalment vam decidir fer una aposta ferma i decidida pel bàsquet femení. En el seu moment molts no ho van entendre, consideraven que podríem tenir més visibilitat amb un equip masculí, però nosaltres estàvem convençuts del que fèiem i ho mantenim. Malauradament no hem rebut el suport de les institucions, que no han valorat el nostre esforç per difondre i potenciar el bàsquet femení. Només has de veure que en les bases per a les subvencions de l’Ajuntament els equips femenins només sumen 2 punts cadascun. En fi.
P. L’Ajuntament els va acusar de no haver justificat una subvenció un any i de no haver presentat la petició un altre…
R. I és veritat. En el primer cas vam cometre un error administratiu i els primers perjudicats vam ser nosaltres. A nivell intern vam identificar el problema i el vam resoldre. Després no vam sol·licitar la següent subvenció perquè estàvem realment molestos amb la política que s’estava duent a terme. Encara que haguéssim rebut aquelles subvencions, la diferència amb els altres clubs continua sent abismal.
P. Algú podrà pensar que els sobren els diners.
R. De cap manera. Com he dit anteriorment, nosaltres ens generem els nostres recursos i ens costa molt d’esforç aconseguir-los any rere any. Mirem d’optimitzar el que tenim de la millor manera perquè hem crescut molt els últims anys i hi ha moltes famílies que depenen de la nostra gestió. Tenim 35 equips actualment i això no ho pot dir tothom.
P. Com es presenta aquesta temporada?
R. Amb la incertesa que no es produeixi un nou confinament i s’hagi d’aturar tot. Aquesta por sempre la tindrem i per això estem molt pendents de com evoluciona la pandèmia a Catalunya. Nosaltres ens esforcem a seguir el nostre protocol d’higiene i seguretat i les recomanacions de les autoritats per tal de minimitzar els riscos de contagi. Per nosaltres el més important és la salut i volem fer la nostra activitat amb les millors garanties.
P. Fins fa poc no es permetia l’accés de públic en els partits, ara sí. El TGN Bàsquet deixarà entrar espectadors a les seves instal·lacions?
R. És una cosa que estem estudiant de fa setmanes i, de moment, ens inclinem a no permetre l’entrada de ningú que no siguin els equips, àrbitres, membres de la federació i empleats del club. S’ha de tenir present que un dissabte a les instal·lacions del Sagrat Cor podien haver-hi fins a set partits de bàsquet simultàniament. Això és molt. Logísticament és complicat per a nosaltres perquè hauríem de controlar molta gent en un recinte molt gran. Ara per ara és inviable.
P. Els pares no podran veure jugar els seus fills…
Estem preparant alguna cosa que pot solucionar això.
P. Què?
R. Emetre els partits per internet. Estem fent proves i esperem confirmar-ho ben aviat. La nostra intenció és emetre el màxim de partits possibles però estem estudiant quins recursos tècnics i humans ens calen.
Rafa Marrasé
Equip de redacció
