El maig de 1996 es van instal·lar les primeres llambordes anomenades Stolpersteine dedicades a les persones jueves residents al barri de Kreuzberg. Són obra de l’artista alemany Gunter Demnig, i des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o Argentina. Les Stolpersteine són llambordes quadrades de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona en el seu idioma, que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar abans de ser empresonades i deportades. El seu objectiu és fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret a qui es dedica aquella placa.
Aquest projecte artístic recorda de manera individualitzada les persones deportades i, alhora, les situa en una xarxa intereuropea. Des del 2017, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya acull i lidera el projecte Stolpersteine a Catalunya i coordina la col·locació de les llambordes Stolpersteine als municipis que ho sol·liciten. Actualment n’hi ha 184 en record als deportats als camps nazis a 29 municipis.
Properament, Roda de Berà formarà part d’aquesta xarxa de memòria històrica de l’holocaust nazi. Ahir, dijous 24 de setembre es va aprovar en el ple del consistori per unanimitat que el municipi s’adhereixi al projecte Stolpersteine impulsat per Memorial Democràtic i permetre la col·locació de dues llambordes Stolpersteine en record d’ambdós rodencs deportats i exterminats als camps nazis.
En Joan Mercadé, veí de Roda de Berà i fill de Josep Mercadé Arall qui va morir a Güsen l’any 1941, va iniciar els tràmits de sol·licitud de les llambordes l’any 2018, per retre homenatge al seu pare i a un altre rodenc, en Pere Mercader Cañellas, qui també va morir a Güsen l’any 1941. La regidora d’Esquerra Republicana a Roda de Berà, Eva Maria Giménez, en conèixer de primera mà aquesta sol·licitud es va posar en contacte amb Memorial Democràtic i amb l’associació Amical de Mauthausen i altres camps per conèixer bé aquest projecte i quin és el procés a seguir fins a la seva col·locació. Des de llavors ha treballat amb la resta dels grups municipals que tenen representació en el consistori de Roda de Berà per tal que la moció aprovada ahir dijous fou presentada conjuntament per tots ells, fent d’aquesta un reclam unànime i institucional de restitució de la memòria de dos rodencs víctimes del feixisme.
Redacció
Equip de redacció
