L’estudi dels ports antics de Tarraco arriba a Creixell

🔊 Escoltar la notícia

El Casal Municipal ha pogut viure aquest divendres un acte cultural en plena pandèmia i retorn a les aules. I ha estat el repàs històric dels antics ports i embarcadors del sistema portuari de Tarraco el protagonista, en format del llibre de la historiadora i arqueòloga tarragonina Patrícia Terrado -‘Els ports antics de Tarraco’- que va guanyar el premi Tarragonès Beca d’Investigació de 2018.

L’obra, presentada avui pel president del Consell Comarcal, Joan Martí Pla, i per l’arqueòleg Jaume Massó, justament arribava a Creixell, el litoral del qual és ‘una de les zones més prolífiques en troballes subaquàtiques’, relata Terrado en el seu llibre, amb les troballes fetes les darreres dècades d’estris com restes d’àmfores o de ceps d’àncores de plom, i amb la presència d’un fondejador que explica la riquesa del material trobat.

L’antic port de Tarraco era dels més importants de la Mediterrània en una època en què la navegació marítima era crucial per a l’intercanvi econòmic i cultural en el sentit més ampli: ‘Era més ràpid anar de Tarraco a Roma que de Tarraco a Barcino -Barcelona-‘, relatava Jaume Massó. L’obra de Terrado descriu la xarxa d’embarcadors i ports de l’anomenat sistema portuari de Tarraco de l’època romana, entre els segles II aC i III dC, entre Dertosa -Delta de l’Ebre- i Cunit.

Poc se sabia d’aquest tema d’investigació fins al 1995. Jaume Massó i Arcadi Abelló publicarien aleshores a la revista ‘Drassana’ un article que seria una mena de repàs de l’estat de la qüestió: ‘Les possibilitats que ofereix són moltes perquè està pràcticament tot per fer’, deien aleshores. Un quart de segle després, ‘la bibliografia existent sobre el port tarraconense assoleix un nivell molt més alt’, gràcies als treballs de diferents col.legues, destaca Massó, que situa l’obra de Terrado com una ‘excel.lent síntesi’, ‘a més de ser didàctica i comprensible’. Terrado publicà primer una tesi i una obra -editada en 2019 per l’Autoritat Portuària de Tarragona- i ara, aquest llibre editat pel Consell Comarcal, ‘que afronta de manera molt acurada i competent’ aquesta matèria, encara ‘poc estudiada i pràcticament inèdita’.

Terrado relatava, al seu torn, que la costa romana d’aquella època ‘no era tan diferent de la de principis de segle XX’. La gran tranformació del litoral tarragoní es viuria en aquell segle, el XX, ‘per l’acció de l’home. A Creixell, als anys 50, encara hi havia aiguamolls’, subratllava. De fet, plànols del segle XVIII dibuixen a tota la costa estudiada una munió d’aiguamolls en comptes de les platges que coneixem. El Muntanyans de Torredembarra o els aiguamolls de La Pineda en són un exemple actual.

El treball, el número 18 dels Llibres del Consell, segueix en la línia de recuperar el passat de llocs de la comarca, en èpoques més remotes o més recents, i compta amb el suport, cada any, de Repsol. Com deien el president de la institució i representant de la companyia, Josep Bertran, ‘aquest no és un llibre comercial, però si no es publiqués, aquests temes no es coneixerien’.

Jaume Garcia