Pere Virgili: ‘La situació dels pous ens obligarà a avançar la nostra petició de connectar-nos a l’aigua de l’Ebre’

🔊 Escoltar la notícia

Alcalde veterà d’una ciutat costanera complexa per la seva dispersió, Pere Virgili s’ha trobat immers en un any “que voldríem esborrar tots del mapa” fent front a una pandèmia que no deixa de fabricar malsons i que haurà suposat una repercussió negativa de 300.000 euros al pressupost municipal. Ara bé, malgrat les dificultats, Roda de Berà va aconseguir bastir una Festa Major digne destinada tant a gaudir-la com a ajudar sectors com la restauració i la cultura. Poc després d’acabada la tronada posterior al pregó, dut a terme al pavelló poliesportiu diumenge passat amb grans mesures de prevenció contra el virus, Virgili afirma amb rotunditat que no cedirà els romanents municipals al govern central (“la guardiola no es toca”) i que avançarà la petició de fer arribar a Roda l’aigua del minitransvasament de l’Ebre perquè els pous tradicionals ja estan a punt d’esgotar-se.

Pregunta.- Durant el discurs previ al pregó heu dit que no teniu por que us acusin d’inconscients per haver decidit tirar endavant amb la festa major. D’on podrien venir aquestes crítiques?

Resposta.- Alguns ajuntaments, en una opció tan vàlida com la nostra, han optat per anul·lar-ho tot. Nosaltres en això no hi creiem. I de vegades s’acompanya del discurs fàcil que tot allò que no em gasti en cultura ho dedicaré a la Covid. Doncs nosaltres hem dedicat molts recursos per fer front a la pandèmia, en dedicarem i segur que l’any vinent també ho haurem de fer per reduir les conseqüències en l’àmbit econòmic, del comerç, del treball. Però és que la Cultura també ha patit, i és dels sectors que ha patit més. Per tant, hem volgut fer la nostra petita aportació a aquest món en una festa major molt vertebrada en els actes tradicionals i portar un pregó tradicionalment de plaça al poliesportiu que tenim. És un espai tancat però gran, amb milers de metres cúbics d’aire i on es poden mantenir les distàncies de seguretat. Tot plegat hem aconseguit un aforament de 400 persones. A la plaça haguessin estat collades, i enguany no ens podem permetre.

Però bé, estem contents, perquè entre altres coses en els actes culturals previs a la festa hem pogut comptar amb un espai com el de la Pedrera de l’Elies, si bé l’aforament ens ha quedat reduït ben bé una tercera part i hem tingut problemes en dies d’actuacions potents per poder-ho mantenir.

P.- Enteneu la postura adoptada pel Ball de Diables de no participar en la festa i els tempos de fer-la pública?

R.- Jo respecto i puc arribar a entendre les seves decisions. El que no entenc són els temps i les formes. Havíem treballat molt amb ells per poder fer la tronada i el castell de focs. I el mateix dia que vam començar a repartir els programes ens van dir que havien pres la decisió sobirana de no participar per temes de la pandèmia. Vam haver de moure’ns molt depresa per trobar una pirotècnia que ens fes aquests dos actes i fins aquí la història. Quan ens asseiem junts, perquè ho farem el mes vinent, en parlarem. Perquè com a Ajuntament ens mereixem un respecte. La seva és una entitat cultural del poble que fa molts anys que hi és, que participa de les subvencions dins d’una concurrència competitiva, però creiem que se’ns hauria d’haver informat abans.

P.- Quina factura econòmica passarà la Covid-19 al consistori?

R.- Ho veurem a finals d’any. Però segurament estarem al voltant dels 300.000 euros per un pressupost de 13 milions d’euros. Tampoc és massa. Hi ha ajuntaments que patiran més. Sí que ens han fallat els càmpings, dos dels quals molt potents i que ens aporten molta gent. Però nosaltres tenim un municipi molt centrat en la segona residència. I enguany el seu propietari no ha viatjat fora i ha gaudit molt de la seva estança aquí, Fins al punt que enguany ha estat l’any amb més ocupació de la segona residència des de fa molts anys. I s’ha notat a la restauració. No serà un any bo, perquè a més amb les mesures imposades i el tancament a partir de la una de la matinada que és quan la Covid surt a passejar, però no serà desastrós. El comerç també podrà aguantar l’any d’aquella manera, i els que sí que han treballat més que mai són les grans superfícies d’alimentació. Entre altres coses perquè tenim molta segona residència unifamiliar aïllat.

P.- I pel que fa a la petició del govern central de cedir els romanents dels consistoris, quin és el vostre posicionament?

R.- Els romanents són de la gent de Roda. La guardiola l’ha fet la gent d’aquí durant molts anys no invertint en tot allò que es necessitava per fer calaix i eixugar deute. Ara que tenim estalvis, vens i ens prens la guardiola? No. Es quedaran aquí tot i haver sentit les pseudoamenaces de dir que no podràs concórrer a no sé què, o que no podràs optar a no sé quina subvenció. Ja ens espavilarem. Si convé tornarem a l’autarquia i ens gestionarem. I a més, que hi hagi alguna entitat municipalista formada per alcaldes de determinats partits polítics que pugui arribar a donar-hi suport em sembla forassenyat. L’Estat i les autonomies haurien d’haver fet els deures, igual que ens els va obligar a fer als ajuntaments.

P.- Quines són les sortides als greus problemes d’aigua que pateix la població?

R.- La situació és preocupant. Ens ha sobrevingut i l’estem treballant des de fa temps, perquè volem canviar el model de gestió de l’aigua. Sabem que amb el pas dels anys hem d’anar a parar, bé en un format d’empresa pública, privada o mixta, a nodrir-nos majoritàriament de l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona, de l’aigua de l’Ebre. Nosaltres tenim uns pous, i que històricament havia donat més cabdal s’ha assecat pràcticament. Ha caigut en picat en els darrers dos mesos, fins al punt que se’ns ha començat a enterbolir l’aigua. En aquest punt hem hagut de desconnectar l’aigua de la xarxa.

Amb els altres pous i altres dipòsits un mes de febrer l’aguantes bé. Ara, però, ens està costant molt. Hi ha zones del poble que pateixen restriccions d’aigua a la nit. I que costa de recuperar, perquè quan li diem a un veí que tornarà a ternir-ne a les sis del matí, no sortirà per l’aixeta al cap d’un minut. Seran les set o les vuit. És empipador, però s’ha d’entendre.

Hem hagut d’accelerar la campanya d’estalvi d’aigua que teníem prevista, entre altres coses perquè també hi creiem, així com la instal·lació tècnica d’un nou pou del qual ja tenim el vistiplau de l’Agència Catalana de l’Aigua i de Salut. Ens falta que ens arribi la bomba, i en 15 dies podríem tenir en marxa un pou que ja vam fer el mes de maig preveient aquesta situació. Donarà servei a la zona més necessitada del poble, i quan ho fem estabilitzarem el consum, però no ens podrem adormir. I per això, allò que volíem fer de connectar-nos a l’aigua de l’Ebre a mitjà termini haurem de fer-ho en un termini més curt.

J.S.