Director general de la Fundació Escola Internacional del Camp
Quina és la millor escola per als nostres fills i filles i com triar-la? Aquestes són les preguntes que es fan les famílies que se’ns acosten per veure i decidir si el nostre centre podria ser a partir d’ara el lloc on els seus fills i filles rebin l’educació que desitgen. És el moment de decidir allò més preuat que tots valoren per igual: “l’educació és el més important que podem deixar als nostres fills/es per al seu futur”. En el moment actual, aquesta és una pregunta que està més que mai acotada per l’oferta real que poden esperar trobar en els diferents models escolars que tenen, coneixen o visiten. En realitat, la qüestió clau a resoldre és: quina escola se’ls oferirà el curs vinent?
A l’EIC sempre hem recomanat a les famílies acostar-se, visitar-nos, conèixer el màxim l’equip de professionals i el seu model educatiu, detalls de la vida escolar, dels valors i funcionament d’una institució i d’un equip que, si es decideixen a venir, serà el seu partner educatiu, l’altra meitat de l’important binomi educatiu: la família i l’escola. Val per a l’EIC i per a qualsevol escola. Conèixer i sentir-se seduït, segur i convençut de l’escola que escollim és molt important. Per als pares i mares, però també i de forma evident, per la confiança que transmetran als seus fills i filles de forma directa i indirecta i que esdevindrà la base de la seguretat amb què entren a l’escola cada dia.
D’un alumne segur de si mateix, confiat en l’escola i motivat, en un entorn feliç, en sortirà un millor aprenentatge i un futur prometedor. El seu futur, que és únic i diferenciat, com ho és ell mateix, les seves capacitats, talents i ambicions. Si això sempre ha sigut cert, perquè ara se’ns presenta com especialment rellevant i novedós?
Doncs perquè, malauradament, amb la pandèmia de la Covid-19, hem vist el món i la nostra existència complicar-se com no havíem ni sospitat: ràpida, crua i intensament. També hem vist com s’ha reaccionat d’una forma o altra davant de molts dels reptes socials que se’ns presentaven: sector sanitari, investigació, cursa per les vacunes, economia, llocs de treball… i fins i tot normes concretes per poder treure a passejar el gos o sortir a fer esport al carrer.
Malauradament, també hem vist com d’educació se n’ha parlat poc, massa poc, i com hi ha un sentiment generalitzat que ha quedat en mans dels docents motivants i amb vocació, els centres organitzats i els projectes capaços de reaccionar. D’un dia per l’altre, s’ha deixat fora de les aules l’alumnat i, en moltes ocasions, sense escola: ni continguts, ni rutines ni acompanyament. No cal dir, aprenentatge acadèmic.
Comprenem aquesta sensació i sentiment, perquè nosaltres mateixos com a centre educatiu hem viscut aquest temps com un repte colossal, un compromís ineludible i alhora un motiu de treure la vocació que sentim i el deure que tenim de tenir cura del nostre alumnat (i, de retruc, les seves famílies), ja que compreníem que ara érem més importants que mai i calia estar al seu costat des del primer dia.
Per això en els mesos que han passat, hem desenvolupat el que hem batejat com “l’Escola del confinament” (des de P1 fins a BAT&IB), un model híbrid (en línia i presencial alhora) o finalment ja només presencial però “covid-free” (en un espai cuidat i vigilat, segur i protegit amb rutines i protocols estrictes). D’aquest sobreesforç fet per tota la comunitat EIC, n’hem tret rendiments molt evidents (manteniment de rutines, reforç de l’autoestima i l’autonomia personal, guanys acadèmics i molts aprenentatges en general) i, sobretot, posar la base del pla estratègic del curs vinent 20/21.
Per això, quan ens venen i pregunten pel curs vinent, podem explicar a les famílies tot el que hem fet durant el 19/20 i que ara estem a punt per començar amb presencialitat (com el Departament d’Educació recomana, però amb molta cura de fer-ho en un entorn molt segur), alhora que també estant a punt i havent planificat qualsevol gir que la situació pugui donar durant l’estiu o durant el curs: podria ser que al final només puguin anar a l’escola uns grups d’edat i la resta en línia, podria ser que tots però uns dies al centre escolar i uns dies a casa, o en una situació més extrema tots a casa i una escola en línia. Per a tots els casos tenim un pla, i per a cada tram del pla ja tenim experiència.
Una experiència que ha donat bons fruits, però que amb el temps de maduració, revisió amb famílies i alumnat hem pogut millorar, per portar a nivells superiors i molt garantistes de poder oferir un curs consistent, acadèmicament sòlid i socialment adient per a l’alumnat. De petits a grans, per a totes les edats, des de P1 fins a BAT&IB, perquè per a totes les edats és important no perdre el referent dels docents, l’aportació educadora de l’escola, la figura del mestre i la relació amb els companys. També per les famílies a qui cal ajudar més que mai a compaginar el seu doble rol de pares, mares i educadors si l’escola finalment es trasllada a casa. Per això afrontem amb optimisme el curs vinent, que serà un nou repte, però ara ja, a l’EIC, amb garanties renovades.
Equip de redacció
