La bandera de la ciutat de Tarragona oneja a peu de camp en l’ascens a 2ª A! Com ens hagués agradat a tots els nastiquers i nastiqueres sentir aquest cap de setmana el que ha viscut la parròquia arlequinada amb el merescudíssim ascens a la Liga SmartBank del Centre d’Esports Sabadell.
L’1 a 2 aconseguit per part del homes dirigits per Antonio Hidalgo davant del Barça B provocava que el defensa tarragoní Aleix Coch lluís la bandera de la capital tarragonina en la celebració de la plantilla i cos tècnic del conjunt sabadellenc.
Penjada al coll, el fill de Enric Coch, exporter grana i alhora germà de Santi Coch, jugador amb més partits en la història del Nàstic amb 528, ens ha emocionat a tots i ens ha fet partícips de la joia de veure com el Sabadell torna a la divisió de plata del futbol espanyol. Enveja (sana) veure com l’Aleix i la bandera de Tarragona anaven d’un cantó a l’altre del camp amb el central embogint d’alegria per un ascens que ha patit, ha lluitat i ha merescut amb els seus companys.
El Sabadell, amb jugadors amb passat grana, com el lateral Óscar Rubio, el migcampista Adrián Cuevas i el mitjapunta Xavi Boniquet, aquest darrer al CF Pobla de Mafumet, ha realitzat una trajectòria que es recordarà durant anys. Primer, per haver superat la ronda de quarts de final i de semifinals als penals, primer derrotant al filial del Atlético de Madrid i posteriorment a la Cultural y Deportiva Leonesa. I posteriorment, per haver-li remuntat el partit al Barça B amb un 1-0 desfavorable, capgirant la situació amb gols d’Aleix Coch, a l’inici del segon temps i de Néstor Querol, en el darrer tram de partit.
El gol de cap d’Aleix Coch davant del Barça B ens ha fet reviure la diana que va fer la temporada 2011-2012, quan defensava els colors del CF Pobla de Mafumet en el playoff d’ascens per pujar a 2ª B. En el partit d’anada, Pobla 2 Laredo 1. A la tornada, el conjunt càntabre guanyava per 1-0, quan semblava que l’equip pobletà tornaria cap a casa eliminat, va aparèixer el gran Aleix Coch amb un cop de cap espectacular que li va donar el passi a semifinals al filial del Nàstic en el minut 95. Bogeria que encara tenim tots els que vam estar presents en aquell duel. El gol de l’Aleix davant el filial culé ens ha fet venir molts records i ens ha posat la gallina de piel.
L’Aleix, amb la seva bandera al coll, dedicava als micròfons d’Esport3 l’ascens a la seva gent, a la seva parella, a la seva filla, a la que està per venir i també especialment «al meu germà Rubén Coch, que sempre m’ha seguit per tots els camps on he jugat». El Rubén, germà de l’Aleix, afectat per paràlisi cerebral, així com els seus pares, es mereixen grans alegries i moments com aquests. Com tota la ciutat de Sabadell, que la pròxima temporada veurà com després de cinc anys, la Nova Creu Alta viurà la pròxima campanya novament allò que els puristes en diuen: futbol professional.
Per últim, i amb mirada nastiquera, tot i haver caigut en lliga a Sabadell per 2 gols a 0 (no hi ha hagut partit al Nou Estadi al acabar-se la lliga per la pandèmia), espero i desitjo que el que han viscut els socis i afeccionats del Sabadell, ho visquem a la Budallera pels volts del mes de juny de l’any 2021.
Honor al Sabadell i Força Nàstic!
Helder Moya
Equip de redacció