Els jugadors grana, celebrant el gol. Foto: Nàstic
Definitivament, el Nàstic ha mudat de pell. Ja no és aquell equip gris, que sempre rebia gols a l’inici del partit, que encadenava errades defensives una rere l’altre i que semblava tenir tots els números comprats en la loteria de la malastrugança. L’equip ha agafat confiança en sí mateix de la mà d’un entrenador conservador, un Toni Seligrat que se les veia amb el seu exLleida. Nàstic i Lleida han ofert un partit dels que crea afició. La mala sort d’un xut al pal de Fran Carbia a l’inici de la segona part, que ha acabat amb la pilota a les mans del porter, ha evitat la victòria d’un bon Nàstic que sembla haver espantat fantasmes.
La mala notícia d’aquesta frustrada remuntada ha estat les poques ocasions que ha generat l’equip de Seligrat. S’ha refet com un senyor del gol inicial dels de la Terra Ferma, en una triangulació de manual on Mar Martínez ha rebut una passada de la mort dins l’àrea i no ha perdonat, quan només portàvem un quart d’hora de partit,
El matx ha tingut dues cares; la primera, amb un bon futbol control dels lleidatans que haguessin pogut fer el segon a la primera part, però a diferència d’altres èvoques nefastes i no molt llunyanes, els grana s’han mentalitzat a remuntar el 0-1 amb fe, pressió, bones combinacions i accions ràpides i de perill d’homes avui immensos com Fran Miranda o un Jonhatan Pereira que ha estat un malson per a la defensa rival.
Apretava el Nàstic buscant l’empat amb un Gerard Oliva que ha rebut trompades durant tot el partit i a qui no li han deixar respirar, i mostrant de nou una defensa sòlida. Abel tenia una bona ocasió de fer el 0-2 al minut 23, pero creuava massa la pilota. Havien estat els millores moments d’un Lleida que acabaria el partit gairebé demanant l’hora i donant per molt bo l’empat.
Al 37 Abarrán avisava amb xut alt, fruit d’un rebot a conseqüència d’un córner. Era el pròleg del penal que unes mans dins l’area d’un defensa lleidatà provocarien. Bonilla no fallaria, enganyaria Pau Torres xutant a la seva dreta.
La segona part seria un recital de domini grana, amb un Lleida que aniria abaixant els braçs, tractant de fer mal a les contres, però el domini no es traduiria en ocasions. Als cinc minuts, els blaus se salvarien del segon gol quan després d’una gran combinació, Fran Carbia la rebia dins l’àrea, creuava el xut i la pilota tocada la base del pal esquerre de Torres i miraculosament anava a les mans d’un porter que estava venut. La jugada més clara de tot el partit.
Quedava temps, però el Lleida defensava bé amb un Oliva anul.lat en tot moment i amb força permissivitat arbitral. El de Riudecanyes es passaria el partit mossegant herba, buscant la combinació, tractant de rebre d’esquenes a la porteria, però sense sort.
Seligrat faria sortir Goldar per buscar la jugada estratègica, però la mala sort faria que hagués de sortir del camp lesionat. Pereria deixaria el darrer quart d’hora a Amang, que tindria una presència testimonial. Les estirades agòniques del Nàstic no aconseguirien el que s’havia proposat infructuosament tota la segona part, generar ocasions que donessin la volta al marcador.
Empat contra un gran rival, una afició entregada a l’equip i una imatge que no té res a veure amb de setmanes enrere. El Nàstic sembla que rutlla, malgrat els pals.
Fitxa tècnica
Alineacions
Nàstic: Bernabé, Albarrán, Rueda, Rodríguez, Bonilla, Miranda, Tienza (Goldar 71’ (Domingo 83’)), Ballesteros, Carbia, Pereira (Amang 76’) i Oliva
Lleida Esportiu: Pau, Ruiz, Simic, Tirlles, Oriol, Luso, Xemi, Marc, Molinero (Alpha 77’), Liberto (Joanet 85’) i Raúl (Éder 66’)
Gols: 0-1, Marc (15’); 1-1, Bonilla (39’) p.
Àrbitre: Héctor Rodríguez Carpallo, del comitè territorial valencià
Targetes grogues: Miranda (12’), Oliva (42’), Albarrán (46’), Trillas (38’), Luso (38’) i Ruiz (38’)
Targetes vermelles: Per als tècnics visitants Molo i Jorge Garcés
Nou Estadi de Tarragona, amb 4.435 espectadors
Equip de redacció
