L’Hospitalet de l’Infant ha inaugurat avui el que és de fet el primer museu d’atquitectura contemporània de Catalunya. És petit, però està dedicat a una figura crucial al segle XX, que havia passat desapercebuda al nostre país i que gràcies a la URV i al propi consistori de Vandellòs i ‘Hospitalt, s’està donant a conèixer. Es tracta d’Antonio Bonet Castellana Barcelona, (1913-1989).
Es tracta de l’autor del conegut Poblat HIFRENSA -Hispano-Francesa de Energia Nucear, SA, propietària de l’antiga central nuclear Vandellòs-I-, poblat que inclou una escola, l’Àster, lloc on s’ha creat el Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet. Aquest nou equipament cultural inclou la recreació exacta d’una aula original de l’Escola Àster del Poblat HIFRENSA i un espai museístic sobre el Poblat i sobre el cèlebre arquitecte racionalista que l’any 1967 va rebre l’encàrrec de fer-lo realitat, Antonio Bonet Castellana.
Per què és diferent Bonet Castellana? Per què és innovador? L’arquitecte Juan Fernando Ródenas ho explicava avui amb detalls concrets: «Bonet creà una escola pensada per als nens, des de l’estatura que tenien les aules -per això són baixes i els mobles i estanteries són baixes- fins a incorporar-hi la llum natural, una innovadora ventilació de la coberta amb sostre en forma de piràmide, un punt d’aigua dons l’aula per a higiene personal, un pati a la soritda de cada aula, un petit hort al pati i uns voladissos on estava calculat fins on podia entrar el sol», tot encarat al sud, al sol mediterrani. La seva arquitectura es essencialment mediterrània. L’arquitecte se situa en el punt de vista de l’usuari fins a extrems sorprenents.
El Poblat HIFRENSA és el conjunt residencial que es va construir als anys 60 del segle passat per als treballadors de la central nuclear de Vandellòs-I i les seves famílies, quan les empreses -la futura Endesa, per exemple- tenien una visió patriarcal dels seus treballadors. També presenta una estructura innovadora, de qualitat, de no massa alçada per no superar l’alçada dels arbres. La seva filla, Victòria Bonet, present a la inauguració, es meravella com aquells extreballadors de la nuclear que porten quaranta anys vivint a la mateixa vivenda del poblat agraeixen al seu pare l’obra que va crear. «És el millor homenatge que se li pot fer», repetia.
La diferència amb Tarragona i Barcelona
I és que mentres a Tarragona i a l’àrea metropolitana de Barcelona s’aixecarien en aquella època monstres de ciment per a acollir la migració interna, habitatges com si fossin soviètics, Bonet creava un entorn a escala humana, envoltat de parcs i jardins i il.luminat, en un poble de 350 habitants com era l’Hospital de l’Infant d’aleshores.
L’aportació va incloure fer una escola, l’Àster. Tant el Poblat com l’escola del poblat estan declarats com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i estan en procés de catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Seran una de les dues úniques construcions contemporànies que a Catalunya disposen de la màxima protecció. Bonet, a mes, va dissenyar edificis auxiliars de la pròpia central Vandellòs-I i tot l’entorn.
Per poder obrir aquest Petit Museu, s’han hagut de rehabilitar dues aules de l’Escola Àster. Aquests treballs han consistit en la recuperació de la funcionalitat de dos mòduls-aules de l’Escola, del punt d’aigua, dels armaris, del pati exterior amb el petit hort vinculat a l’aula; de les fusteries i dels acabats. L’objectiu era recuperar els materials originals i eliminar les pintures i afegits. Amb aquesta filosofia també s’ha reconstituït el sistema de ventilació i la ceràmica vidriada de la coberta piramidal, que és el tret característic de l’Escola Àster del Poblat HIFRENSA. D’aquesta manera, ara torna a brillar la coberta, fins ara tapada per una pintura asfàltica.
El projecte de rehabilitació de les dues aules, adjudicat a l’Rècop Restauracions Arquitectòniques SL per un import de 48.000 euros aproximadament, s’ha complementat amb amb el projecte de petit museu, pel qual s’ha destinat un dels mòduls a recrear una aula tal com era originalment; i l’altre mòdul, a fer les funcions d’aula didàctica, per donar a conèixer l’obra d’Antonio Bonet Castellana.
La Fundació URV
L’Ajuntament va encarregar a la Fundació URV -institució clau en la recuperació i valorització de l’arquitecte en la darrera dècada- el disseny, comissariat i producció d’una exposició permanent per aquest espai didàctic, on hi ha panells expositius de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, de la central nuclear de Vandellòs-I i del poblat HIFRENSA; panells amb fotografies de l’escola amb alumnes; una maqueta de conjunt del poblat, jocs didàctics de taula amb fusta per als infants; i una zona d’estar amb cadira, catifa i lluminària. Qui vulgui podrà consultar pròximament tota la informació en una pàgina web.
D’aquesta tasca de museïtzació, que ha costat uns 13.000 euros aproximadament, se n’han ocupat el Dr. Guillermo Zuaznábar de l’Escola d’Arquitectura de la URV, l’arquitecte responsable del projecte, Juan Fernando Ródenas, i l’arquitecte Carlos Gonzalvo. El seu pla de treball va incloure una fase de diagnosi, de treballs de camp amb anàlisi fotogràfic i documental de diferents arxius històrics.
Amb l’ obertura del Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet, l’Ajuntament ha volgut posar en valor l’obra d’aquest arquitecte de renom al municipi i oferir un punt d’acollida a les persones que participen en les visites guiades a aquest recurs patrimonial que organitza la Regidoria de Cultura des de l’any 2016. “Necessitàvem un centre de recepció, un lloc on explicar l’obra de Bonet Castellana existent a l’Hospitalet de l’Infant, la seva importància i el seu context i alhora volíem donar suport al treball que està duent a terme la Generalitat de Catalunya per declarar BCIN aquest conjunt arquitectònic”, ha apuntat la regidora de Cultura i Patrimoni, Nuria Ortiz, durant l’acte d’inauguració.
Ortiz també ha explicat que, perquè tothom tingui l’oportunitat de veure ja el Petit Museu, l’Ajuntament ha organitzat per aquest Nadal unes visites guiades dirigides al públic en general; i una gimcana familiar al Poblat HIFRENSA. Per participar en aquestes visites gratuïtes, previstes per als dies 21 i 28 de desembre i 4 de gener, a les 11 h; i en la gimcana familiar del 29 de desembre a les 11 h, cal fer reserva prèvia (més informació a www.culturaalabast.cat).
L’alcalde, Alfons Garcia, ha destacat que aquest nou equipament cultural és el primer museu d’arquitectura contemporània de Catalunya i que és fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament i el grup de recerca Centro de Análisis Integral del Territorio de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). «És una fita més per millorar el Poblat HIFRENSA. La tasca de recuperació i restauració ha de continuar, perquè volem un Àster viu», ha conclòs l’alcalde.
L’Hospitalet de l’Infant posa, així, una nova pedra en el seu projecte estratègic i ideològic de sentar les bases per a difondre i promocionar la cultura de qualitat. El priemr pas ha estat l’organització, cada estiu, del Festival Internacional de Guitarra.
La filla de l’arquitecte
Per la seva banda, la filla de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, Victòria Bonet, ha remarcat el fet que l’Ajuntament hagi apostat per «recuperar el patrimoni arquitectònic modern», perquè segons ha dit, «no és l’habitual» i ha dit que el seu pare estaria «orgullós de l’esforç conjunt» que han fet el consistori i la URV per tirar endavant aquest projecte. Durant el seu parlament, també ha agraït, emocionada, les mostres d’afecte que ha rebut per part d’actuals habitants del Poblat i per part d’ex alumnes de l’Escola Àster.
El Poblat HIFRENSA
Aquest conjunt arquitectònic disposava d’escola, biblioteca, club social, residència per a empleats solters, una zona esportiva i les dotacions d’infraestructura necessàries per proveir a 280 habitatges d’aigua potable, electricitat i gas. El conjunt està connectat mitjançant passos per a vianants i bicicletes, amb places públiques.
Les intencions del client que va encarregar la seva construcció consistien en crear un àmbit urbà perquè els treballadors i les seves famílies poguessin desenvolupar una vida individual, familiar i col·lectiva completes.
Jaume Garcia
Equip de redacció