Oriol Junqueras i la resta de rocessats, durant el judici. Foto: EFE
sentenciaproces_acc5fedd-1-250
El Tribunal Suprem ha condemnat l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras a 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació; 12 per als exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa pels mateixos delictes; 11,5 per a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per sedició, i 10,5 per als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull per aquest mateix delicte.
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han estat condemnats a 9 anys d’empresonament per sedició, mentre que els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila no entraran a la presó perquè han estat condemnats per desobediència a una multa de 60.000 euros. Tots ells estan inhabilitats pels mateixos anys que la condemna. La suma de totes les penes s’enfila fins als 99 anys i mig de presó.
Descartada la rebel.lió
El tribunal presidit per Manuel Marchena, després de més de quatre mesos de deliberació, ha descartat la rebel·lió que la Fiscalia i Vox havien brandat durant el judici, i que ha marcat tot el procediment. També era la tesi que donava per bona el jutge instructor, Pablo Llarena, que no va cedir a l’hora de suspendre els diputats processats per rebel·lió en aplicació del 384bis de la llei d’enjudiciament criminal. Una decisió que no hauria pogut prendre si els hagués enviat a judici per sedició.
En la sentència, el tribunal no s’oposa a que els condemnats puguin gaudir de beneficis penitenciaris des de l’inici del compliment de la condemna. La Fiscalia va demanar expressament a la sala que jutjava el Procés que en la seva sentència especifiqués que no hi poguessin accedir almenys fins haver complert la meitat de la condemna entre reixes. Però el tribunal recorda que això és una decisió administrativa i que són les autoritats penitenciàries qui han de decidir, cas per cas, en quin règim es compleix la pena.
‘Existeix violència’
El Suprem dona “per provada l’existència de violència”, però descarta la rebel·lió perquè ha de ser “instrumental, funcional, preordenada de manera directa, sense passos intermitjos”. A més, la sala destaca que “l’absoluta insuficiència del conjunt d’actes previstos i portats a terme per imposar de fet l’efectiva independència territorial i la derogació de la constitució espanyola. Dit amb altres paraules, és violència per aconseguir la secessió, no violència per crear un clima o un escenari en què es faci més viable una ulterior negociació”. “Els il·lusionats ciutadans que creien que un resultat positiu de l’anomenat referèndum conduiria a l’anhelat horitzó d’una república sobirana desconeixien que el dret a decidir havia mutat i s’havien convertit en un atípic dret a pressionar”, afegeixen els magistrats.
Els jutges compren la tesi que els acusats van formar un “concert” en què cadascú tenia un rol determinat. La via executiva era dels exconsellers del Govern, la figura de Forcadell era necessària per crear “l’aparent cobertura jurídica” amb les lleis de desconnexió i Sànchez i Cuixart tenien un paper preponderant pel que fa a la mobilització. Sobre l’exconseller d’Interior, el tribunal critica que va acceptar els criteris exposats per Josep Lluís Trapero en la línia de prioritzar la “convivència”. “Amb això dissimulava el seu propòsit vertader que l’actuació dels Mossos no constituís un risc per l’objectiu delictiu dels acusats”.
El dret d’autodeterminació
Els magistrats també rebutgen el dret d’autodeterminació que van sostenir els acusats. “No existeix tractat internacional que hagi codificat el dret a decidir. Tot moviment de secessió unilateral a una societat que ha fet seves la Convenció dels Drets Humans de 1951 i la Carta de Drets de Lisboa de 2010 és per definició un moviment antidemocràtic, perquè antidemocràtic és destrossar les bases d’un model constitucional per construir una república identitària en què el pluralisme ideològic i polític no estan garantits”, afirmen.
La sentència parla de l’exercici de la desobediència civil, sobretot proclamada per part de Cuixart, com un “patrimoni irrenunciable de tota cultura política madura” i fins i tot com un “mecanisme dinamitzador” que ajuda a que la democràcia no estigui “adotzenada”, però creu que no pot ser utilitzada per impedir qualsevol decisió judicial. En aquest cas, assevera, es tracta d’un “plantejament absolutista” de les idees. “Ningú pot atorgar-se el que és legítim”, afirma la sentència, malgrat reconèixer que “cap text constitucional és perfecte” i que la seva presentació “com un bloc jurídic hermètic, tancat a qualsevol proposta de reforma va en contra del mateix significat del pacte constitucional”.
Les penes
Les penes són aquestes:
Oriol Junqueras
Sedició i malversació
13 anys de presó i 13 anys d’inhabilitació
Carme Forcadell
Sedició
11 anys i 6 mesos de presó i 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació
Jordi Sànchez
Sedició
9 anys de presó i 9 anys d’inhabilitació
Jordi Cuixart
Sedició
9 anys de presó i 9 anys d’inhabilitació
Joaquim Forn
Sedició
11 anys i 6 mesos de presó i 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació
Jordi Turull
Sedició i malversació
12 anys de presó i 12 anys de malversació
Raül Romeva
Sedició i malversació
12 anys de presó i 12 anys de malversació
Dolors Bassa
Sedició i malversació
12 anys de presó i 12 anys de malversació
Josep Rull
Sedició
11 anys i 6 mesos de presó i 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació
Carles Mundó
Desobediència
Multa de 10 mesos i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació
Meritxell Borràs
Desobediència
Multa de 10 mesos i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació
Santi Vila
Desobediència
Multa de 10 mesos i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació
Podeu consultar la primera part de la sentència aquí.
La segona part la podeu consultar aquí.
Equip de redacció
