L’església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms és un exemple singular d’arquitectura religiosa entre el període de transició del gòtic tardà al renaixement català.
El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església de Sant Jaume Apòstol, a Riudoms (Baix Camp), i la delimitació del seu entorn de protecció.
L’església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms és un exemple singular d’arquitectura religiosa entre el període de transició del gòtic tardà al renaixement català. Les seves dimensions, li confereixen una representativitat en el context del patrimoni cultural de Catalunya que la fan mereixedora de ser protegida legalment i declarar-la Bé Cultual d’Interès Nacional.
La primera notícia de la construcció de l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol data del 1576. A partir del 1588 col·laboren en la construcció els mestres d’obres Pere Blai, de Barcelona, i Joan Sans, de Biscaia, que al mateix temps construïen l’església d’Ulldemolins. L’església es va consagrar el 1617, però el campanar no es va finalitzar fins l’any 1877. A l’inici de la Guerra Civil, l’edifici va ser saquejat i incendiat i no es va tornar a destinar al culte fins al 1942.
El gran edifici actual, que pertany a l’Arquebisbat de Tarragona i està dedicat a Sant Jaume Apòstol, és una gran obra gòtica renaixentista. Es tracta d’una església amb planta de nau única sense transsepte, amb sis capelles laterals entre els contraforts i capçada per un absis poligonal. Entre les capelles, de diferents estils, cal destacar la capella del Beat Bonaventura, d’estil renaixentista i coberta amb volta de canó amb cassetons policromats.
A la gran portalada de la façana principal destaca un retaule de pedra amb una composició d’un pis de pilastres d’estil jònic i un segon pis d’estil corinti rematat per cornises en l’entaulament, fornícules sense decoració i capçat per un frontó triangular amb el timpà que té un únic relleu que representa Déu. En la mateixa façana principal hi ha la gran rosassa circular de 9 metres de diàmetre. El vitrall original fou destruït durant la Guerra Civil i va ser restituït l’any 1947.
El campanar, d’estil renaixentista tardà i construït entre els segles xvii i xviii, no presenta decoració ni ornament llevat d’unes motllures. Tant la coberta interior de la nau com la de les capelles laterals, la sagristia, el cor i la capella del Santíssim són de voltes de creueria amb nervis de pedra treballada.
L’església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms pertany al grup d’esglésies relacionades amb l’Escola del Camp de Tarragona,.
Aquest grup d’esglésies tenen en comú trets arquitectònics característics molt semblants, com l’existència d’una sola nau central de creueria, l’absència d’un transsepte, l’ocupació dels contraforts en el primer nivell de les capelles laterals, l’obertura de finestres de dimensions reduïdes en el segon nivell o la portalada com a element rellevant de la façana.
En aquest període, les façanes redueixen al mínim l’ornamentació d’acord amb l’estètica neoclàssica. És el cas de l’església de Sant Jaume d’Ulldemolins, l’església de Santa Maria d’Igualada, l’església de l’Assumpció a Alcover o l’església de Sant Joan de Valls, totes declarades Bé Cultural d’Interès Nacional, que, juntament amb l’església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms, formen part del grup d’esglésies pertanyents a l’Escola del Camp de Tarragona.
Equip de redacció
