El Misteri de la Selva celebra el 40è aniversari amb el reconeixement de Patrimoni Festiu de la Generalitat

El text es representa ininterrompudament des del 1980 el 14 i el 15 d’agost, i està molt arrelat entre els habitants de la localitat, que de manera voluntària fan les representacions buscant el màxim rigor històric i excel·lència interpretativa. L’obra és anònima i està escrita en català medieval. Aquest fet li dona un gran valor perquè aleshores l’art encara es feia en llatí, mentre que les llengües romàniques com el català estaven considerades vulgars i quedaven relegades a usos de parla quotidiana. El text el va trobar l’historiador local Joan Pié en un quadern dipositat a l’Arxiu Parroquial de la Selva, juntament amb altres textos de mitjans del segle XIV pertanyents al Senyoriu de Prades i Mont-ral. Posteriorment, el quadern es va traslladar a l’Arxiu Històric Diocesà de Tarragona, on es conserva actualment.

Joan Massana és un dels directors artístics del Misteri. “Hi he participat des de la primera representació, he estat en totes”, comenta amb orgull. A casa seva, ja és una cosa de família, perquè el seu pare i els seus fills també hi han actuat. En alguns casos fins i tot hi ha pres part quatre generacions de la mateixa família. Massana coordina el muntatge escenogràfic i luminotècnic, així com el moviment dels actors a l’escenari.

Massana destaca que l’obra majoritàriament és cantada, encara que no té una partitura que l’acompanyi. “No hi havia partitures, sinó anotacions, perquè l’escriptura musical era limitada”, comenta. Algunes anotacions s’han pogut desxifrar gràcies a investigacions científiques però en altres casos no ha estat possible. Per aquesta raó alguns fragments del text es reciten amb música de peces del Llibre Vermell de Montserrat, un dels còdex medievals més valuosos d’Europa.

Amb tot, des del Patronat de la Representació del Misteri de la Selva del Camp vetllen perquè s’exposi amb la màxima fidelitat possible. El seu president, Eloi Barberà, apunta que hi participen un centenar d’actors, a més d’unes 20 o 30 persones més relacionades amb atrezzo, maquillatge o perruqueria. Tot i que en molts casos els actors repeteixen els papers d’un any a un altre, intenten anar fent canvis per no caure en la monotonia i buscar nous reptes personals. Cada any fan uns deu assajos, que comencen a principis de juliol. A banda, en alguns casos hi ha un treball vocal específic per adaptar la veu a la impostació necessària per cantar una obra gregoriana polifònica. Un fet important perquè bona part de l’obra és ‘a capella’.

Com a novetat d’enguany estrenaran una corona nova de la Verge. Però el gran repte anual no seran les representacions del 14 -deu de la nit- i 15 -vuit del vespre-, sinó la que faran a la Sagrada Família de Barcelona el proper 22 de setembre. Per Barberà és una gran oportunitat i un reconeixement a la feina feta des del municipi. “Cantar a la Sagrada Família fa una mica de respecte però també fa molta il·lusió representar el misteri fora”, reconeix. Al llarg d’aquestes quasi quatre dècades l’han mostrat a Jerusalem, Roma o Palma de Mallorca.