Foto d’arxiu de la Festa Major de Sant Jaume de Creixell d’un any anterior
La cultura i el folklore popular es manifesten a la Festa Major de Sant Jaume el 25 de juliol. Enguany la Festa començarà amb el tradicional Pregó des del Balcó de la Casa de la Vila. Anirà a càrrec del Comité d’Agermanament de Creixell amb les viles franceses de Vorey sur Arzon i Saint Vincent.
Aquesta Festa Major en honor del Patró de la Vila es celebra des de molt antic; les Ordinacions de Creixell ja parlen d’aquesta festa. Es tradicional per Sant Jaume que es faci l’acompanyament de les autoritats en comitiva fins a l’església, el que es diu l’anada a l’Ofici Solemne, acompanyats per una cobla o una banda de música. És curiós veure com amb el pas dels anys encara continúa vigent la tradició creixellenca de que en aquesta Processó hi participa també al costat de les autoritats de l’Ajuntament, el Jutge de Pau, la Farmaceútica del poble i el Cap de la Policia Local.
Es treu en Processó la imatge del Sant Patró Sant Jaume pels carrers de la Vila. Al sortir d’ofici, es fa la tradicional ballada de Sardanes. Des de fa uns anys, a la Processó hi participa el Seguici Popular, que el formen els gegants i els capgrossos de la Vila, la colla gegantera Esmarris de Creixell, la colla Geganters i Capgrossos de Creixell, la colla del Ball de Diables de Creixell, la colla Units pels Gegants i les espurnes de Creixell.
La Festa de Sant Jaume és en realitat la Festa Major Petita de Creixell. Però amb el pas del temps en que l’agricultura va deixar pas al turisme, la Festa de Sant Jaume és mes reixida d’actes i ha adquirit més importància.
Els gegants de la Vila de Creixell
Creixell té una parella de gegants de la Vila, el Gilmundo i la Minerva. Ell representa a Artal Gilmundo, el primer Carlà de Creixell que va arribar a la Vila l’any 1083 enviat pel Rei de França. És a dir, es el primer creixellenc de qui es té notícia documentada, podríem dir que Artal Gilmundo va ser el “primer creixellenc empadronat”.
La Geganta Minerva representa d’una part l’herència romana de les nostres terres i principalment la Festa de la Minerva, que es manté viva encara avui en dia i té els seus orígens el 1620. Va vestida com una patricia romana i porta una safata amb raïm i blat simbolitzant la Festa de la Minerva.
A mes Creixell té 4 capgrossos de la Vila: El Jeroni, el Jaumet, la Sisqueta i la Miquelina, que representen elements patrimonials i culturals de la Vila. A Creixell hi ha dos gegants mes: el Nino i la Nina, que són de la colla gegantera els Esmarris de Creixell. Aquests tenent també dos gegantins, els Zipi i Zape, els Ninets i el Drac Xinès. I també cal esmentar la Festa del Santíssim Sagrament o de la Minerva que s’escau la tercera setmana de setembre.
Aquesta festa es feia per celebrar que la verema s’havia pràcticament acabat en uns temps a on el conreu de la vinya era molt important a Creixell. En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneit pels carrers de la Vila. Els nois i noies porten en unes safates guarnides amb les coques en processó fins a l’església. Es fa la subhasta de la Coca del Goig i la posterior Processó del Santíssim Sagrament pels carrers de la Vila. També hi ha altres capgrossos que pertanyen a la colla Gegantersw i Capgrossos. Enguany el Ball de Diables de Creixell celebra el seu 10é. aniversari.
Equip de redacció
