Hi ha una frase de Thomas Jefferson que m’agrada molt. “Els peus a terra i el cap a les estrelles”. Dit d’una altra manera, cal pensar en els problemes del dia a dia però sense renunciar a somiar grans transformacions. I aquestes idees que poden semblar utopies irrealitzables, sovint són realitats tangibles a alguna altra part del món. Només cal mirar en la direcció adequada.
Patrícia Olivé és membre d’En Comú Podem Tarragona
Fa unes setmanes vaig tenir una conversa amb una amiga que fa molts anys que viu a Londres. Ella i el seu marit han decidit vendre el cotxe que tenien i no comprar-ne cap altre. Utilitzaran per a necessitats puntuals (un dia a la setmana portar una filla a dansa i els caps de setmana i vacances que vulguin sortir de Londres) un sistema de cotxe-compartit (pagant una petita quota mensual i un tant per l’ús). Tenir cotxe propi era una decisió econòmicament irracional i ecològicament poc responsable.
Pot pensar-se en una realitat així en el nostre entorn? La resposta és sí. Però és un sí condicional. Serà possible a mig termini si repensem i redissenyem la mobilitat de les ciutats per permetre la mobilitat en transport públic millorant les freqüències, les tarifes i les línies i la mobilitat amb mitjans nets (a peu, en bicicleta…) i, clarament en el cas de Tarragona, repensem la mobilitat en clau metropolitana, és a dir tenint en compte la intensa circulació de persones entre els principals municipis del Camp de Tarragona.
L’urbanisme pot dissenyar ciutats disperses i fragmentades, grans polígons d’oci i comercials a les afores obligant a l’ús del vehicle privat i afavorint les cadenes comercials i les grans superfícies. Això és el que ha passat a Tarragona fins ara. Però l’urbanisme també pot promoure una mobilitat més sostenible, integrant la ciutat a través de vies urbanes on ara hi ha carreteres, recuperant els camins tradicionals i millorant el transport col·lectiu. Podem avançar cap a un futur on una part important de la ciutadania no sigui cotxe-depenent, on es millori la qualitat de l’aire que respirem i la despesa en transport. Les ciutats més modernes ja caminen en aquesta direcció. Tarragona decidirà el proper dia 26 cap a on vol avançar. O retrocedir.
Patrícia Olivé és membre d’En Comú Podem Tarragona
Equip de redacció
