Pere Valls Miró.
“Les polítiques d’igualtat a les administracions els hi queda molta feina encara, actuacions com la campanya Respecta’m posada en marxa l’any 2018 on va tenir una visualització internacional arran dels Jocs Mediterranis son un clar exemple del compromís del govern municipal de Tarragona, hem llegit no fa masses dies que l’ajuntament d’Avinyó ciutat francesa de la Provença, agermanada amb Tarragona està interessat en aplicar-la.
Aquesta iniciativa no és la única, ara es vol donar una passa endavant, visualitzar les dones al carrer, es tracte de donar noms de dona als espais públics. Durant segles i dècades les dones han estat invisibles en molts temes i en aquest encara més, segur que n’hi havia que es mereixien el reconeixement però a la societat d’aquelles èpoques només hi comptaven els homes.
És cert que durant els darrers anys ja temin a Tarragona espais que recorden a dones que han deixat la seva petja, com l’espai Pepa Rosselló al jardins del Metropol, el carrer de la Núria Delclós a la Mora, o el carrer de Mercè Rodoreda; per dir-ne alguns; probablement els dos únic carrers amb nom de dona durant molts anys era el l’escriptora de Josepa Massanés i el de la Reina M. Cristina.
Però tot i l’esforç fet durant els darrers anys amb els noms de dona als carrers, places o als jardins encara som lluny de la normalització o de la normalitat, crec sincerament que no es tracte de posar noms de dona només, es tracte de també posar noms de dona als espais públics.
l’Ajuntament de Tarragona ens dóna la possibilitat que pensem amb persones que tinguin mèrits suficients i les proposem, és una bona iniciativa, tant des del teixit associatiu com a títol individual ho podem fer.
Cal tenir en compte que posar el nom d’algú a un espai públic és una responsabilitat que ha de tenir el màxim consens ciutadà i ha de respectar algunes normes contemplades per l’ajuntament que ens donen seguretat jurídica.
Per cert el carrer més antic de Tarragona, la Via Augusta és femení”.
Pere Valls Miró.
Equip de redacció
