Mònica Alabart és regidora d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
A tots ens agrada quan trobem una cosa gratuïta. Quan ens arriba un missatge on clicant on botó ens ofereixen algun regal sense cost sempre ho trobem d’allò més atractiu. La veritat, però, és que aquest regal acaba no arribant mai, perquè la veritat és que no hi ha res que sigui gratis.
El mateix passa amb els diners públics. Quan alguna cosa es paga des de l’administració ens en alegrem perquè ens sembla que no ho estem pagant nosaltres de la nostra butxaca. Però no és així. La veritat és que quan l’ajuntament fa que alguna cosa sigui gratuïta, per exemple l’autobús, el que està fent és gastant en allò els nostres diners, els diners de tots .
No estem en contra de que hi hagi serveis bàsics gratis, però pensem que és necessari ajustar aquesta gratuïtat, o la rebaixa del preu, a aquelles persones que ho necessiten i no fer-ho de manera sistemàtica, per a tothom. Ben segur que hi ha persones que no es poden permetre una despesa diària com la que suposa el bitllet de l’autobús, perquè amb les seves condicions de precarietat laboral no s’ho poden permetre. D’igual manera que estic convençuda que hi ha persones que no necessiten aquesta gratuïtat, perquè amb les seves rendes poden pagar l’autobús diari, i si cal fins i tot un taxi.
Perquè si els diners fossin infinits estaria molt bé que ningú hagués de pagar, però desafortunadament no és així. Els diners dels que disposa el nostre ajuntament són limitat i cal que tinguem en compte el cost d’oportunitat. Per exemple, quan l’ajuntament dedica 5 milions anuals a fer que l’autobús sigui gratuït, està perdent 5 milions que podria destinar, per exemple, a renovar la flota. De tots són coneguts els problemes que té l’autobús a la nostra ciutat. l’Empresa municipal de transports disposa de 65 vehicles, dels quals 7 superen els 20 anys i 53 que properament superaran els 15 anys. Les queixes sobre l’estat dels autobusos les podem sentir tant per part dels usuaris com dels conductors: autobusos obsolets, emissores deficient, rampes que no funcionen, aires condicionats que no funcionen…
Però no només es podria renovar la flota d’autobusos, hi ha moltes altres prioritats de ciutat que caldria cobrir, per exemple el manteniment de les escoles, o la dignificació dels barris, o l’impuls a projectes eternament pendents com el del banc d’Espanya, o llençar d’una campanya de suport al petit començ de la ciutat abans que acabi de desaparèixer, o l’impuls a la rehabilitació dels edificis de la ciutat que cauen a trossos, a la inversió en habitatges socials…
En resum, el que necessitem és que el govern tingui una línia estratègia, que tingui clares quines són les prioritats de la ciutat i que no faci electoralisme uns mesos abans de les eleccions.
Equip de redacció
