Fa pocs dies que Alexandre Fernández, líder del PP català, va ser objecte d’una acció que atempta contra el dret del lliure pensament i per tant, en contra de la irrenunciable legitimitat de pensar diferent i disserti d’allò que un no creu que s’ajusta a la seva concepció política.
Malgrat el distanciament d’idees, van ser molts i moltes les persones de l’esquerra que van denunciar aquest fet, com ha de ser, gent de diferents partits van fer sentir la seva veu en pro de la llibertat d’opinió de l’Alexandre, i es van solidaritzar amb ell davant d’un acte digne de ser reprovat per qualsevol demòcrata, o al menys dels i les que així es defineixen.
Jordi Solé F. és regidor a lAjuntament de Torredembarra i membre de Federalistes d’Esquerres
Actes que no son més que el resultat d’un enfrontament ideològic i que reflexa la poca personalitat dels o les autores. Com a aquelles o aquells que van llençar pots de pintura a la casa d’un jutje. No sé molt bé si aquests grans revolucionaris, creuen que aquestes accions afavoreixen el seu marc ideològic, o si creuen que fent aquestes ximpleries son més republicans o jo què sé. La realitat és que queden retratats, com diuen ara, com incívics i intolerants.
Com deia, tota l’esquerra va sortir en defensa dels atacats, dels assenyalats, dels marcats a base de pintura.
PERÒ…
El passat diumenge, un numero indeterminat de falangistes van anar a passejar-se pels carrers d’algunes ciutats i pobles al crit (indigne) de FRANCO,FRANCO !. Com si els carrers fossin seus (uns altres).
Aquell diumenge, es complia el 85è aniversari del dret a vot de les dones (dret interromput pels franquistes, ja veus), i precisament van ser tres dones, a pit descobert, que amb la valentia i la dignitat per davant, van irrompre a l’acte que els feixistes van organitzar (oh, ves per on) a la Plaça d’Oriente de Madrid.
Els feixistes (potencials torturadors, gossos al servei del capital, que porten impregnat en el seu ADN la violència contra tot el que suposi tenir idees i opinió), van llençar-se a cops i a puntades de peu contra les tres dones del col·lectiu FEMEN, els insults més masclistes i repugnants ressonaven per la plaça.
Els feixistes van fer de feixistes. Ni més ni menys.
És aquest un acte de violència menor que altres? No cal ni fer-se aquesta pregunta, és obvia la resposta.
Aleshores deixeu que em faci un altra potser no tan obvia per alguns/es: perquè tota l’esquerra no ha fet desenes de missatges repudiant aquest acte i aquesta violència?; perquè no han sortit tots el partits (tots, no només els que he pogut comptar amb els dits d’una mà i encarà m’han sobrat dits), demanant amb contundència la il-legalització dels partits feixistes, les concentracions, les fundacions, els símbols, la parafernàlia d’aquesta gent ?; perquè no ha sortir l’esquerra reclamant la immediata aplicació, amb tots els ets i uts, de la llei de memòria històrica?. Per què no ha sortit tothom a solidaritzar-se amb el col·lectiu FEMEN?
Per por, per covardia, per responsabilitat, per prudència ? És Alexandre millor que les noies de Femen? Té més sentit la reprovació d’un acta que l’altra?
Alguna esquerra fa olor a perfum. Està perfumada. Perfumada quan es parla de República, de catalanisme, de monarquia, d’antifeixisme. Caldrà reflexionar i molt de quin paper s’està jugant davant de l’increment dels autoritaris, dels que odien la democràcia, la llibertat. I caldrà prendre posicions no “perfumades” sinó radicals en defensa dels valors identitaris de l’esquerra. Si no som capaços unes i altres en recuperar la senya d’identitat és que alguna cosa estem fem malament.
Avui és 20-N potser sigui un bon dia per començar a pensar on és el nostre lloc i amb qui estem. O no és responsabilitat això?
Jordi Solé F. és regidor a lAjuntament de Torredembarra i membre de Federalistes d’Esquerres
Equip de redacció
