Dit així, sense més dades, podria ser una valoració aproximada, o un horari –d’una a vuit- d’un servei. Però, és clar, també poden ser més coses.
Òscar Peris. Delegat del Govern al Camp de Tarragona
Fa un any, unes empreses van decidir –o els van fer decidir- canviar la seu social. Això, amb un discurs apocalíptic sobre l’economia catalana, que amenaçava ruïna. Les opinions, són lliures, i cadascú sap què diu i perquè, però per sort també tenim les dades, que ens permeten anar més sobre segur. Anem a les dades, doncs.
Entre el 2009 –la crisi, de ple- i el 2017, el PIB de Catalunya ha crescut un 12,75%, i comparat amb el PIB de 2008, el més alt assolit abans de la crisi, ha crescut un 8,17%. De fet, hi ha una fase de recuperació –la crisi va ser dura, i se sortia de molt avall- i aquests darrers anys, del 2015 al 2017, l’increment del PIB ha estat d’un 8,8%.
Més dades? L’increment del sector industrial ha estat –entre 2008 i 2017- del 28%, i la indústria ja suposa prop del 20% del PIB català, molt superior al 16,32% espanyol. Aquest, el 20%, era l’objectiu fixat per la Unió Europea… per al 2020. L’economia catalana, doncs, té una base industrial important, i això suposa ocupació de major qualitat, més valor afegit, i una base exportadora.
Més dades? En poques setmanes, s’anuncien inversions importants ben a prop. Enerkem i Suez es proposen implantar, al Morell, una planta de transformació de residus en biocombustible. Economia verda, innovació, aplicació de coneixement. Una inversió que, si es confirma, podria ser de prop de 250 milions d’euros, i crear més de 200 llocs de treball. Covestro es proposa invertir més de 200 milions d’euros en una nova planta de producció de clor a la Canonja. I Global Talke, empresa de serveis logístics, inverteix 14 milions d’euros al polígon Riuclar, a Tarragona. Tot això, després de sentir que Catalunya seria un desert econòmic i que ningú no confiaria en fer res per aquí.
Més dades? El PIB català creix, i ja representa el 20,1% del PIB de l’estat espanyol. Això, en un territori que és el 15’8% i una població que és el 16% de l’estat espanyol. Més petits, menys gent, i més PIB i més producció industrial. Aquest, el PIB, és el vint del títol. I el tretze? El tretze, el 13,1%, és el percentatge de la inversió de l’estat a Catalunya liquidada el 2017, una xifra baixa però molt millor que la del 2016 (10,5%) o la del 2015, (8,4%)
Conclusions? Cauen pel seu propi pes: ni desastre, ni fuita, ni desert. Al contrari, una economia que funciona, que creix, que ho fa en sectors exportadors i amb més valor afegit, i que capta inversions. Que no vol dir sense problemes: encara hi ha un atur preocupant –però quatre punts per sota de l’espanyol- i, sobretot, hi ha massa precarietat i mala qualitat de treball. No tot va bé. Però hi ha coses que van bé, i alguna molt bé. I tot amb un maltracte estructural, a més del maltracte afegit d’aquest últim any. Per pensar-hi.
Equip de redacció
