Lluny en el temps queda aquella aproximació a uns departaments de recursos humans de quan el capatàs a les 5 del matí deia qui treballava aquell dia i qui amb el farcellet podia tornar cap a casa, des de la Plaça dels Carros.
Jordi Fortuny i Guinart és conseller d’ERC-MES-MDC de l’ajuntament de Tarragona
Els departaments de Recursos Humans de qualsevol institució o empresa han esdevingut en els últims anys un element fonamental per a la incentivació de la competència professional de les persones i de la competitivitat de l’empresa o la institució. Han esdevingut una central d’intel·ligència de les institucions i corporacions. Gestionar i optimitzar una plantilla de personal que proporciona l’adequada força de treball necessària en cada àmbit de treball és una tasca que implica anàlisis i dedicació molt acurades. Una decisió equivocada pot suposar una despesa no eficient o un dèficit en el servei que fa la institució.
És curiós observar el nombre de persones que treballen a Recursos Humans de diferents institucions. En general tenim departaments de RRHH més grans al sector privat que al sector públic. Es pot dir que segons la tipologia d’empresa o institució amb molta o poca diversitat de llocs de treball poden condicionar la complexitat de les tasques, com també la magnitud de reposició de personal amb tot el que impliquen els processos de selecció de personal, però malgrat això i, curiosament, és a les institucions públiques on es troben ràtios menys favorables.
En el passat Ple del mes maig de l’Ajuntament de Tarragona, el conseller que subscriu aquest article va assenyalar en una intervenció al Ple: “…. que falten recursos humans a RRHH de l’Ajuntament”. Són innumerables les tasques que es realitzen. Tasques que no tenen cap reconeixement si es fan bé o molt bé, però que el mínim desajust o retard suposen el malestar dels implicats, perquè es corre els risc de trepitjar els drets de les persones sense cap voluntat explícita ni negligència. Treballar a RRHH comporta un estrès afegit. La nòmina ha de sortir a temps i no es poden equivocar. Cal fer informes de legalitat sobre compatibilitats, cal informar de les necessitats i analitzar efectius, cal preveure l’oferta pública d’ocupació, cal entomar les demandes de sindicats i treballadors, cal atendre totes les singularitats laborals dels funcionaris i dels treballadors, cal tenir present l’Estatut Bàsic de l’empleat Públic i, a la vegada, l’Estatut dels Treballadors, cal estar amatent als canvis legislatius constants… I tot plegat cal fer-ho amb una quinzena de persones en el nostre ajuntament.
L’alcalde de Tarragona va estar d’acord amb aquest conseller: “falten recursos humans a RRHH”. Cal que donem instruments i recursos necessaris al departament de Recursos Humans perquè esdevingui encara més una potent central d’intel·ligència i no treballin ofegats. Ens hi posem, alcalde?
Equip de redacció
