L’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Foto: Oriol Ventura / Viquipèdia
L’Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat de les Espanyes, Jaume Pujol, renunciarà formalment al càrrec el febrer de l’any vinent en virtut d’haver acomplert en aquella data els 75 anys d’edat, tal com és preceptiu en Dret Canònic, segons han confirmat a Tarragona21 fonts de l’Arquebisbat.
La renúncia no vol dir que deixi els càrrecs de manera immediata, podria ser que fos així o que continués un temps, com ha passat sovint a l’església en diferents graus jeràrquics. El cardenal Lluís Martínez Sistach, per exemple -que fou bisbe de Tarragona i arquebisbe de Tarragona-, va seguir com a arquebisbe de Barcelona durant cinc anys més. Jaume Pujol formalitzarà la renúncia enviant la documentació al Papa.
L’arquebisbe desconeix si continuarà un temps exercint els seus càrrecs o haurà d’abandonar-los de manera ràpida, com tampoc sap qui el substituirà. Així ho ha fet saber als propis treballadors de l’Arquebisbat en un acte que aquesta setmana s’ha celebrat per commemorar el 14è aniversari del seu nomenament com a arquebisbe, segons ha sabut Tarragona21.
El seu substitut haurà de sortir d’una terna de candidats que serà proposada pel llegat pontifici.
En el Codi de Dret Canònic, promulgat per Sant Joan Pau II el 25 de gener de 1983, estableix en el Capítol II del «Dels Bisbes» del Llibre II del «Poble de Déu» com i qui nomenen bisbes.
Elecció papal
En aquest codi especifica clarament que es el Papa com el màxim elector o certificador dels bisbes catòlics. A la pràctica, en la majoria dels casos el Papa adquireix la segona funció, és a dir, donar el vistiplau a la designació d’un bisbe després d’un procés en el qual les diòcesis, Conferència Episcopal, Nunciatures i la Congregació per als Bisbes de Roma juguen un paper fonamental.
El procés s’inicia quan en una diòcesi el bisbe és a prop de complir l’edat de jubilació, 75 anys, i per tant, abans de la presentació per carta de la seva renúncia davant el Sant Pare. En aquest moment la Nunciatura Apostòlica de cada país, encapçalada pel Nunci, ha de posar en marxa una sèrie de contactes amb els membres de l’església de la diòcesi on es farà el relleu i, també, amb la Conferència Episcopal, per elaborar de comú acord i sota secret una llista de preveres.
Cada vegada que es produeixi una vacant en una diòcesi, el Llegat pontifici –Nunci, Pronunci o Delegat apostòlic– ha de proposar a la Santa Seu una terna de noms, prèvia una investigació sobre la idoneïtat dels candidats i altres circumstàncies que concorrin en la diòcesi: ha de preguntar a l’Arquebisbe metropolità, als altres Bisbes de la província eclesiàstica, al president de la Conferència Episcopal, i a alguns personatges rellevants de la diòcesi la vacant que es tracta de cobrir: es prescriu la consulta d’alguns membres del Col·legi de Consultors i del Capítol de la Catedral, i si ho veu convenient pot demanar l’opinió de clergues regulars i seculars així com de laics «que destaquin per la seva saviesa». En la terna de noms poden aparèixer preveres i bisbes d’altres diòcesis, el trasllat es proposa.
Arquebisbe des de 2004
Nascut a Guissona el 8 de febrer de 1944, després de cursar els estudis primaris a Guissona, va estudiar a Pamplona, Barcelona i Roma. Va cursar el doctorat en Ciències de l’Educació a Roma. És doctor en Teologia per la Universitat de Navarra. El cardenal Vicent Enrique i Tarancón el va ordenar prevere a Madrid el 5 d’agost de 1973, incardinat a la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, de la que n’és membre des de 1961.
El dia 15 de juny de 2004 el papa Joan Pau II el va nomenar arquebisbe de Tarragona. La cerimònia de consagració tingué lloc el dia 19 de setembre de 2004, a la Catedral de Tarragona, i el dia 29 de juny del 2005 va rebre el pal·li de metropolità de mans del papa Benet XVI a Roma. De seguida va confirmar tots els càrrecs de la cúria per un període indeterminat.
De 2005 a 2011 ha estat membre de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, i des del mes de març de 2005 és membre de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi de la mateixa Conferència Episcopal.
Fill Adoptiu de Tarragona
El divendres 8 d’abril de 2011 va rebre el títol de Fill Adoptiu de la ciutat, concessió que va ser aprovada per unanimitat del ple de l’Ajuntament de Tarragona. A finals del 2011 va publicar el llibre ‘Records i esperances’, de les seves memòries i principals homilies.
Impulsà la celebració de la Beatificació de Tarragona, el nom amb què es coneix la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs del segle XX que es va celebrar al Complex Educatiu de Tarragona el 13 d’octubre de 2013. Fou la beatificació més nombrosa de la història de l’Església Catòlica.
J. Garcia
Equip de redacció
