Fa uns dies, a un titular que deia que el ministre Borrell havia declarat que les bombes intel·ligents, d’altíssima precisió, que Espanya venia al règim despòtic de l’Aràbia Saudita, presumiblement per bombardejar el Iemen, no matarien innocents, vaig respondre amb dos adjectius qualificatius (mentider i cínic) i un insult que no hauria d’haver dit.
Reconec que em vaig equivocar. No ho hauria d’haver dit. No forma part del meu tarannà insultar ningú. La gent que em coneix sap que no en tinc costum i que procuro ser respectuós amb tothom, de manera corrent amb les persones que no pensen com jo.
Sé que no ho hauria d’haver dit quan tantes bones persones –la gran majoria d’agrupacions socialistes d’arreu del país- s’han sentit ofeses i així m’ho han fet saber, sobretot a través de twitter. Persones d’esquerres, solidàries, internacionalistes, ciutadanes del món en definitiva, amb qui hem compartit lluites i manifestacions sota el lema de “No a la Guerra”. Temps aquells en que ens indignàvem junts quan José Maria Aznar, al ranxo de George Bush i amb els peus sobre la taula, comprometia Espanya en l’atac a Iraq, en una creuada per acabar amb les armes de destrucció massives que després ningú no va trobar.
No ho hauria d’haver dit perquè tal vegada quan es tornin a veure imatges de “danys colaterals”, és a dir de nens mutilats o trets de les runes sense vida, de mares i avis destrossats, segur que alguna cosa es remourà en la consciència d’aquesta bona gent que he ofès sense voler.
No ho hauria d’haver dit perquè hem de buscar aquelles paraules que no generen rebuig i alentorn de les quals es pugui establir un ampli consens. A jutjar per les reaccions, es pot deduir que mentider i cínic són adjectius ben trobats. Ningú se n’ha queixat. Afegir-hi, com vaig fer, un exabrupte no només no aporta res, sinó que ens allunya a tots de la reflexió. Que les sofisticades bombes venudes a l’Aràbia Saudita no faran mal a innocents és una mentida i malauradament trigarem poc en tenir-ne notícies. Moltes Organitzacions No Governamentals, com Amnistia Internacional, demanen que “Espanya no sigui còmplice dels crims de Guerra” i de fet, el passat divendres mateix els avions de l’Aràbia Saudita van bombardejar un dipòsit del Programa Mundial de Aliments de l’ONU al Iemen.
I no ho hauria d’haver dit perquè les bones formes i l’estètica són importants en les relacions quotidianes amb les persones. Però no m’agradaria que ens oblidéssim de l’ètica, un imperatiu categòric, segons Kant, que ha de precedir l’estètica.
Pau Ricomà Vallhonrat
Portaveu Grup Muncipal ERC-MES-MDC
Equip de redacció