Gordillo, durant la seva presentació acompanyat pel president Josep Maria Andreu.
Tres victòries a les tres darreres jornades de Lliga van valer la renovació per José Antonio Gordillo a la banqueta del Nàstic. La nova temporada s’enceta aquest dilluns rebent al Tenerife a les 22.00 hores de dilluns, retransmès ara per Movistar, i el tècnic treballa amb el que té i amb la previsió del que s’espera que arribi abans del tancament del mercat de fitxatges estiuenc. “Hi hauran resultats apassionants i jornades divertides i a la vegada cruels per a molts entrenadors”, vaticina Gordillo, conscient que com qualsevol entrenador en aquesta professió de risc “tinc data de caducitat”.
Pregunta.- Com es fa front a una Segona Divisió en la qual tres quartes parts dels equips han estat a Primera Divisió?
Resposta.- Com gairebé totes les temporades. Aquesta, per l’historial dels equips, serà una temporada dura i difícil. Com la majoria d’equips, tindrem moments bons però també passarem dificultats. I més un equip com el nostre, per les limitacions econòmiques que tenim. Però en tot cas, el nivell dels equips també fan que la temporada es presenti apassionant. Jo em quedaria amb aquesta paraula: apassionant. I a més serà divertida.
P.- Com explicaria que la Segona sigui una categoria on pots estar una jornada a tres punts del descens i a la següent a tres dels play-off d’ascens?
R.- En les darreres temporades hi havia equips que mai havien estat a Primera divisió o que es podien comptar amb els dits d’una mà però que anaven fent molt bé les coses, com poden ser l’Eibar, el Girona o el Leganés. Aquesta sèrie d’equips han obligat a equips de primer nivell a estar a Segona, perquè evidentment no tots tenen cabuda a Primera. Això fa que la Segona sigui una categoria tremendament difícil, amb dotze o catorze equips que parteixen com a favorits per pujar. Hi hauran resultats apassionants i jornades divertides i a la vegada cruels per a molts entrenadors. Al capdavall la Lliga és molt llarga, són 42 jornades i és tanta la càrrega emocional i la passió que es viu en aquesta categoria que els resultats són sempre molt curts i qualsevol equip de la part baixa pot guanyar a qualsevol dels d’amunt.
P.- La salvació estarà als 50 punts?
R.- Bé, la mitjana de punts pot estar més o menys per aquí. L’any passat ens vam salvar amb 52 punts i vam necessitar l’última jornada. Però fins als últims cinc o sis partits no es poden fer números.
P.- Com porteu estar en una banqueta tan calenta com la del Nàstic?
R.- Jo tinc data de caducitat, ja ho sé. Però estic al lloc on vull estar i em sento valorat i sostingut tant pel consell com pel vestidor. Al final en aquest país vivim dels resultats. I hi ha poca paciència. Però bé, no penso en aquestes coses, sinó en treballar per estar aquí com més temps millor perquè és un lloc on m’agrada estar.
P.- Hi ha por mental a assumir compromisos i responsabilitats sobre el camp per part dels jugadors? Això els fa menys competitius?
R.- Pel que fa a nosaltres ja et dic que no, perquè hem incorporat la figura d’un psicòleg. Crec molt en aquesta parcel·la. Jo el necessito perquè entenc que hi ha situacions en les quals no tinc preparació per poder-les fer front. O si la tinc, necessito ajut. Parlo de casos del dia a dia, de qüestions relacionades amb els jugadors, d’una roda de premsa… Avui en dia estem mirats amb lents d’augment perquè qualsevol cosa que es digui s’acaba sabent per tothom. I també crec molt en aquesta figura en els entrenaments.
I pel que fa al tema de ser competitius, cada jugador té un pare i una mare diferent. Jo recordo que quan jugava no necessitava que un entrenador em digués tantes coses a escala tàctica com es diuen ara. Potser ho portava de sèrie. Avui en dia hem de treballar molt en aquest aspecte. També és cert que el treball de base ha canviat moltíssim. Tenim entrenadors molt formats i certament han canviat també les idees i la metodologia d’entrenament. Tot plegat fa que de vegades al jugador se li donin massa consignes a l’hora d’entrenar i de jugar un partit. Els donem poc marge per a que puguin reaccionar per si sols en determinades situacions.
P.- Quin és l’entrenador que podria ser un model a seguir per vostè?
R.- A Espanya tenim molt bons entrenadors. Rubí (tècnic del RCD Espanyol), per exemple, està fent bé les coses. Simeone, amb el seu ideal de joc, em sembla formidable també. Però amb qui més em fixo és amb Marcelino.
P.- Els entrenadors bons són els que s’adapten al que tenen o els que intenten introduir el seu model de joc per damunt de tot?
R.- Depèn. Si arribes a un equip t’has d’adaptar al que hi ha. Evidentment, si tens l’oportunitat d’iniciar una temporada sí que pots anar formant una plantilla juntament amb la direcció esportiva que s’apropi més a la idea que et proposes o al model que tingui el club. En tot cas, al final l’entrenador bo és el que s’adapta al que té, aportant una pinzellada del que proposa.
P.- I quina és la seva proposta tàctica?
R.- Nosaltres tenim un model i una metodologia que té les seves variants, i que permet reaccionar en casos com la situació viscuda davant l’Espanyol, en el que et quedes amb un menys i has de trobar solucions ràpides. També en casos com anar perdent a casa de cara a donar la volta al sistema… Has de tenir respostes per a totes les variants.
P.- Entre aquest treball hi ha la importància que pot arribar tenir les jugades a pilota parada?
R.- Sí. Aquest és un aspecte que treballo moltíssim. Per a mi és molt important perquè si et parlo per exemple del darrer Mundial disputat a Rússia entre el 55% i el 60% són a pilota parada. Així que imagina la importància que pot arribar a tenir.
P.- Pel que fa a noms propis, Fali va acabar expulsat en el partit contra l’Espanyol…
R.- Donar-ho tot al camp no significa que t’hagis d’autoexpulsar. I ell es va autoexpulsar i ens va deixar en inferioritat, els canvis que estaven previstos no es van poder fer i això ens pot costar car a la Lliga. Evidentment el seu ímpetu és molt bo i contagia al grup. Però l’has de saber portar sense arribar al límit.
P.- Barreiro va patir la temporada passada una ruleta russa pel que fa a la confiança dels entrenadors amb ell. Com es troba moralment de cara a la temporada vinent?
R.- Barreiro és un xaval molt madur. El tinc per una persona molt intel·ligent i parlo i em sostinc amb ell bastant com a capità. Tot allò que ell pugui dir o transmetrem té molta importància i crec que necessita poc treball psicològic. És molt bon professional i no crec que sigui ell precisament qui necessiti aquest tipus d’ajut.
P.- Per últim, un tema que no afecta Segona però del qual el Nàstic en va ser conillet d’índies en el partit contra l’Espanyol: Quina opinió li mereix el VAR?
R.- Pot ser que ajudi… No ho sé. Hi ha situacions dins l’àrea és que has de poder valorar la força amb la qual es produeix una jugada per xiular penal o no. En l’eliminació d’Espanya per Rússia al darrer Mundial, i sense ser excusa evidentment, hi ha un penal que no ens xiulen amb el VAR. Potser sí que és vàlid per un gol-fantasma o un fora de joc, però jo crec que la polèmica continuarà servida.
J.S.
Equip de redacció
