A tres dies dels Jocs, tant des d’una perspectiva emocional com racional, desitgem que tot surti bé i que la gent s’ho passi el millor possible. Temps tindrem per fer balanç, amb el màxim rigor, com hem vingut fent fins ara. Ara, però, no hi ha marge de rectificació i, malgrat tots els imponderables que queden fora de control, hem de tenir clar que ens hi va el nom de Tarragona. Una part de la consideració que se’ns pugui tenir depèn d’un resultat digne dels Jocs.
No participarem, conscientment, de l’aplicació de superlatius que tant agraden a alguns polítics. Centrem-nos amb passar dignament la prova, que tal com han anat les coses ja serà molt. Aquests seran els Jocs de les expectatives, les més realistes es poden assolir, però s’evidencia que les més ambicioses ja han passat a l’oblit: La transformació de la ciutat, la millora d’infraestructures viàries, l’ampliació del parc hoteler, el nombre de llocs de treball generats, la repercussió econòmica i mediàtica, etc. formaven part d’un paquet propagandístic, però no d’una estratègia ben traçada de ciutat.
Ens quedaran, indubtablement, uns equipaments esportius modernitzats i no entenem els dubtes de l’equip de govern respecte a la gestió d’aquestes infraestructures esportives. Si altres ciutats són capaces de gestionar equipaments semblants o millors, Tarragona no n’ha de ser capaç? El Joc de les expectatives pren, a tres dies de la cerimònia inaugural, una nova vesant: l’expectativa diplomàtica. Com un regal del cel a una organització inspirada per l’il·lusionisme se’ls presenta una possible trobada entre el President de la Generalitat, el President del Govern Espanyol i el Rei d’Espanya. Una coincidència que pretenen que desllorigui no sé ben bé què.
Vagi per davant que no tenim cap esperança posada en una potencial trobada casual. Estarem molt contents si hi és el President Torra i que, en el camí de la recuperació de les institucions catalanes, deixi molt clar que la Generalitat ha estat la institució que, amb molta diferència, més ha aportat a la celebració dels Jocs, atenent la petició de les autoritats tarragonines. Respecte al Rei, sincerament, ens agradaria que no hi fos. No oblidarem el terrible discurs del dia 3 d’octubre quan va legitimar la violència contra els ciutadans catalans, molts tarragonins, en un dia d’orgull democràtic que va tenir molts moments de por humana. Un discurs que donà llicència a la repressió jurídica i policial que encara continua.
Malgrat la nostra absoluta manca d’expectatives diplomàtiques i el nostre desig que el Rei finalment no vingui a la inauguració, els representants del Grup Municipal d’ERC-MES-MDC hi serem per tres raons: perquè és un acte important que se celebra a Tarragona; perquè volem estar al costat del President de la Generalitat en un acte tan rellevant per la nostra ciutat i perquè si algú hi està de més no som els representants electes del poble de Tarragona.
Equip de redacció