El director esportiu del Nàstic ha deixat avui el càrrec després que s’arribés un acord de rescissió de contracte amb l’entitat. El president, Josep Maria Andreu, i Emilio Viqueira, ambdós amb llàgrimes als llums i en una escenografia pròpia d’un veritable dol, amb tota la plantilla, el Consell d’Administració i la família de Viquera a la sala de premsa, han anunciat el punt i final en una inhabitual roda informativa.
Viqueira se’n va “deixant amics per tot arreu” i anunciant que “això ho aixecarem”. El tècnic que va arribar fa cinc anys al Nàstic i va contribuir poderosament a l’ascens a Segona A, marxa mostrant-se agraït a tothom, “Al president, al club, a l’afició, a la plantilla i als treballadors” pels anys que ha passat a Tarragona, sense rencúnies i esperant, qui sap, tornar algun dia. L’esdirector esportiu ha reconeut: “Crec que és bo per a tots (la meva marxa). Vull que el club estigui tranquil”.
El president ha estat clar. També molt emocionat, l’ha definit com “un amic”. “Només puc parlar bé d’ell, i tornaria a fitxar-lo. El seu compromís ha estat extraordinari”. L’adéu s’ha produït “de forma pactada”. Andreu li ha agraït “la teva amistat i tot el que has fet pel Nàstic” i també s’ha dirigit a la seva dona, present a la sala. El president ha estat optimista davant el futur: “Dissabte, els jugadors ens treuran d’aquesta situació difícil i ho faran pel Nàstic, per tu i per Tarragona. I estic convençut que la primea trucada de felicitació que rebré serà la teva”.
Viqueira no podia articular paraules en la seva intervenció, llegida. S’ha mostrat “molt reconfortat” de “tot el que he viscut aquí”, i a part del president, del vicepresident Jordi Virgili i del Consell d’Administració ha tingut paraules especials per als jugadors: “Sou molt grans i això ho aixecareu”. “No me’n vaig, espero que això sigui un ‘fins encabat'”.
El planter, molt seriós, seguia la roda de premsa de comiat i no podia evitar les llàgrimes. Viqueira ha recordat que va arribar fa cins anys, que com a director tècnic va ajudar a l’ascens del Pobla Mafumet i es va assolir el desitjat l’ascens amb el Nàstic. “Quan vaig arribar, el Nàstic estava a Segona B i amb deutes”. Però els esdeveniments de la darrera setmana, amb crits de part de la grada demanant la seva dimissió i un enfrontament a l’exterior de l’estadi, amb un clima molt tens per una incompresible derrota a Sevilla, han precipitat l’adéu.
J. Garcia
Equip de redacció