Una de les majors amenaces a què actualment està sotmesa la informació política és el que s’anomenen fake news, o notícies falses. És una estratègia comunicativa basada en la mentida i que té la finalitat de manipular la consciència i, en conseqüència, el comportament electoral dels ciutadans. Algú dirà que això és tan vell com la política i potser tindrà raó, el que ha canviat és la capacitat dels mitjans de comunicació, formals i informals, de penetrar a la nostra quotidianitat.
Pau Ricomà és portaveu d’ERC-MES-MDC a Tarragona
A Catalunya, i per extensió a tot l’estat, existeix un partit que ha fet de la manipulació de la realitat el seu tret existencial: C’s. Aquesta manipulació comença en intentar convertir el seu programa electoral i la seva estratègia política en la diagnosi de la realitat. Recordeu quan Cañas deia “os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar”? Doncs això, comencen fent una descripció falsa de la realitat i a compartir-la urbi et orbi amb la pretensió de canviar precisament la realitat. Quan diuen que a Catalunya no s’hi pot viure per culpa de la violència, no descriuen el que està passant sinó allò que estan intentant que passi.
L’expressió que més repeteixen és que per culpa dels nacionalistes –segons ells nacionalista equival a tothom que s’estimi la llengua, la cultura i les institucions catalanes- Catalunya s’ha convertit en Màtrix. Utilitzen Màtrix com sinònim d’un món paral·lel, desconnectat de la realitat. I amb l’objectiu de tornar-nos a una realitat que només existeix als seus somnis s’hi valen totes les mentides: que els mitjans de comunicació públics són obstinadament parcials, que la policia catalana es comporta com una organització política (criminal segons alguna jutgessa), que no tenen la majoria parlamentària que els correspon per culpa del sistema electoral, que els nens catalans no aprenen el castellà a l’escola, que l’economia catalana es va enfonsar els últims anys per culpa del govern independentista i així anant seguint.
Un Ulster no, però un Màtrix sí que han creat. Un Màtrix que els ha anat molt bé a tots i que ha tensat la política espanyola. Li ha anat bé, fins ara, a l’estat espanyol, començant per la monarquia i continuant per les estructures judicials i econòmiques, per defensar la seva lànguida supervivència mitjançant la repressió judicial i la violència d’extrema dreta als carrers. Ha anat molt bé al Partit Popular per distreure tant com han pogut la seva corrupció galopant (cal reconèixer que l’objectiu és inabastable) i ha arrossegat el PSOE que s’ha convertit en el partit socialista més poca pena d’Europa. Absolutament incapaç de lluitar pel mínim que es pot esperar d’un partit d’esquerres, demostrada la seva ineficàcia en defensar els drets dels treballadors, Zapatero va voler marcar perfil en la defensa dels drets civils, ara ni això. Quan a Espanya la llibertat d’expressió d’una part de la població es reprimeix contundentment, els socialistes resten muts, abduïts per Màtrix.
Però vet aquí que Màtrix també té fronteres i quan a la justícia d’altres estats europeus els diu que ells no tenen per què tragar amb totes les mentides i invencions de l’estat espanyol ni amb la responsabilitat de la violència policial indiscriminada de l’1 d’octubre, entre altres coses perquè ells no són el residu d’un règim dictatorial, la cosa s’enfonsa. La invenció d’una realitat paral·lela s’ha convertit per l’estat espanyol en un mirall que els descobreix i irrita.
Equip de redacció
