.

Inici de la manifestació, que ha començat a la plaça IMperial Tarraco per acabar a la plaça de la Font.

Més de 7.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, de tot sexe i condició, perquè el missatge d’aquest 8M ha aconseguit fer-se transversal, han participat aquest vespre en la manifestació unitària convocada per l’esquerra anticapitalista a Tarragona en motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, adjectiu aquest darrer que s’ha perdut pel camí però que avui s’ha recuperat amb més força que mai. Convocada per la Plataforma 8M del Camp ha comptat amb el suport dels sindicats majoritaris, tot i que això no ha estat cap impediment per a que els organitzadors els acusessin de “trair el feminisme convocant una vaga de dues hores que només ha servit per portar la confusió als llocs de treball. La vaga de la Plataforma era la vaga de 24 hores”, exclamava Marta, representant d’aquesta entitat, durant el parlament final previ a la lectura dels manifestos a la plaça de la Font, davant de la façana d’un ajuntament il·luminat amb el color lila.

Tant ella com la Sara, membre d’Endavant, s’han repartit els papers a l’hora de denunciar l’explotació del a dona en el sistema laboral actual. “La pobresa té nom de dona”, han afirmat rememorant les heroïnes anònimes del segle XIX i XX (des de Chicago fins a Petrograd, des del sector del tèxtil fins a les minyones) “que han mantingut viva la flama de la dignitiat feminista”. La llista de greuges és inacabable, des de la salarial (dentre 4.800 i 7.000 euros menys cada any respecte als homes), fins a la de les pensions (el 70% de les dones majors de 65 anys que viuen soles ho fansota el llindà de la pobresa) i la segona jornada en arribar a casa tot i “pertocar-nos el pitjor del mercat laboral” en ser les que engreixen les estadístiques de feines a precari. Però la més sagnat és la de violència de gènere, que va acabar l’any passat amb 99 dones “només pel fet de ser-ho”.

Denunciant el PP, PSOE i Cs per aplicar “el programa de la banca”, i als “sindicats del règim” per ajudar a perpetuar un sistema injust, les convocants han exigit des de l’expansió dels serveis públics en matèria de serveis socials i sanitat fins a la derogació de la reforma Laboral del 2012, el repartiment dels treballs i la riquesa i pensions dignes. “Juntes som més fortes contra el patriarcat. Visca el feminisme”, han conclòs abans de donar pas a la lectura del segon manifest, a càrrec de les entitats feministes vinculades a la plataforma que ha anat en la mateixa línia de càrrega anticonformista (“la lògica del mercat perpetua els rols de gènere” i aquest model “depredador, voraç i injust no funciona”). L’acte s’ha clos amb la intervenció del grup musical ‘Roba estesa’.

Tot s’havia iniciat tot just una hora abans a la Imperial Tarraco, punt de concentració per als assistents. Ja feia pinta llavors de manifestació històrica, i de fet ha acabat superant fins i tot les tradicionals que es duen a terme de forma rutinària cada 1 de Maig. Guerra de banderes entre sindicats petits i grans, molta gent jove amb pancartes de tota mena, col·lectius antics i recents com el de les fidras fent-se notar, gent gran amb criatures i famílies senceres poc perilloses de ser considerades addictes a la revolució han vist com s’aixecava en primer lloc un “pilar feminista” i han acabat prenent part d’una concentració massiva i festiva.

Amb eslògans que podrien ser assumits per un catequista (“No som objectes, som persones”) fins a altres propers a la presa del Palau d’Hivern (“Dona, rebelat, trenca les cadenes”), la banda sonora ha estat propi d’escena d’empoderament del carrer. “Ni submisses ni passives, dones combatives”, “Sense la dona no hi ha revolució”, “si ens toquen a una ens toquen a totes”, “no és no”, “Vosaltres, masclistes, sou els terroristes”, “Als violadors, que els tallin els collons”, “Cap agressió sense resposta”, “La bretxa salarial és crimial” i “Avortament lliure i gratuït” han estat crits de batalla assumits amb naturalitat per una societat feminista i feminitzada. L’únic problema és que demà és dia 9. Caldrà veure què queda en el record.