El regidor reusenc Marz Arza. Foto: Reusdigital
El regidor d’Urbanisme, Marc Arza, ha anunciat aquest dijous 22 de febrer a la Comissió Especial de Polítiques d’Habitatge Social que l’Ajuntament de Reus ha ingressat fins ara 418.000 euros amb les multes coercitives imposades a les entitats financeres per tenir habitatges en situació de desocupació permanent a la ciutat. El regidor ha emplaçat els membres de la comissió a una propera reunió per debatre a l’entorn de les polítiques a què es destinaran els diners ingressats, que sempre estaran vinculades a la promoció d’habitatge social.
La comissió ha fet balanç de les accions municipals per afavorir que les entitats financeres posin a disposició del Govern de la Generalitat i de l’Ajuntament els immobles de la seva propietat actualment buits per tal de poder-los destinar a funcions d’habitatge social. En aquest sentit, ha constatat que les mesures de negociació i pressió amb les entitats funcionen, i que es tradueixen en progressos de les entitats financeres per posar els habitatges a disposició de l’administració.
L’any 2015, l’Ajuntament va iniciar 94 expedients de declaració d’habitatges buits, dels quals 55 es van tancar i 39 estan actualment en tràmit. Dels 39 oberts, 6 han derivat en una primera multa coercitiva (de 4.500 euros) i 33 en una segona multa (la primera de 4.500 i una altra de 5.500 euros). L’import de les multes va ser acordat en el seu dia per la Comissió Especial de Polítiques d’Habitatge Social.
L’any 2017, es van iniciar 37 expedients, 12 dels quals es van tancar i 25 continuen en tràmit. Fins ara, cap ha derivat en multa.
La situació de desocupació permanent d’habitatges és una utilització anòmala de l’habitatge segons la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Si finalitzats els procediments per declarar la desocupació permanent no es resol la situació de l’habitatge, l’Ajuntament pot obrir, com a últim recurs, procediments sancionadors per una infracció molt greu de la Llei del dret a l’habitatge, amb multes d’entre 3.000 i 900.000 euros.
Equip de redacció
