.

Abraham ha vist targeta groga i es perdrà el partit contra l’Almeria, així com també Kakabadze. Rodri tindrà un problema per cobrir la posició.

Els jugadors del Nàstic, tant els inqüestionables com els que estan a la corda fluixa, han decidit fer-se valer aquest inici d’any. Mentre el debat sobre les noves incorporacions continua viu, els granes han aconseguit una victòria taquicàrdica al camp del Rayo Vallecano (2-3). Perquè els tres punts no s’han concretat fins al minut 92, gràcies a un Barreiro immens, que ha fet doblet.

El gol arribava només sis minuts després que el Rayo empatés per mitjà d’un penal injust que ha provocat la indignació de tota l’expedició grana (l’àrbitre ha acabat ensenyant quatre grogues als jugadors tarragonins per protestes i ha expulsat Santi Coch de la banqueta). Una igualada que, tanmateix, no semblava injusta perquè els locals han fallat un penal a la primera meitat i han sumat dos pals a la segona.

El Nàstic ha recuperat credibilitat amb la col·laboració de Tete i Muñiz, titulars i convençuts de poder continuar-ho sent, així com l’eficàcia de Mesa (sets gols ja aquesta temporada) i Barreiro, dos homes indiscutibles en les seves posicions. Que són les de mitja punta i davanter centre, per fer-ho tot més fàcil. A la segona meitat ha debutat Matilla, un dels reforços d’hivern, que ha deixat gelat un Eddy Silvestre irrellevant un cop més tot i sortir d’inici.

La quarta victòria fora de casa (la darrera va ser contra el Numància per 1-2) dona aire als granes de cara a un calendari que els obliga a jugar gairebé consecutivament a l’extraradi tres partits més, amb l’únic parèntesi del derbi contra el Reus al Nou Estadi. Res de preocupant perquè, dins de la permanent heterodòxia d’aquest equip, la tranquil·litat necessària per poder desplegar bon joc la troba fent autostop.

Els dubtes sobre actitud, compromís i encert en l’alineació s’han esvaït aviat. Corria el minut 4. Mesa, des de la frontal i amb un xut ajustat al pal dret, posava el llacet a una jugada individual de Tete, que sorprenia la defensa local. S’han agradat tant que han continuat buscant-se dos cops en poc més de cinc minuts, atemorint els madrilenys i provocant el somriure dels que voten per mantenir Mesa com mitja punta i no obligar-lo a exiliar-se a la banda.

Imatge de l’alegria dels jugadors al vestidor del camp de Vallecas. Foto: Nàstic

El Rayo estabornit i els granes jugat a ser agressius i valents. Aquesta era la foto fixa en els primers minuts de l’any. Es complia així una part del desig de Reis formulat per Rodri a la roda de premsa prèvia al partit, el de jugar “per fi” un partit equilibrat. Desgraciadament, però, també es feia realitat un dels temors expressats davant dels periodistes. “Estem encaixant massa”. Embarba empatava amb un llançament dur i creuat al minut 22 després que la defensa grana fos incapaç de mostrar-se resolutiva.

Ara bé, la rematada de cap d’un davanter tot terreny com Barreiro entre els dos centrals al minut 32 feia bona l’aposta del tècnic per Muñiz. Perquè la seva centrada des de la banda després de deixar asseguts dos locals reivindicava la seva titularitat. Era l’1-2 i ratificava que el Nàstic no anava de farol. I amb el partit trencat, els tarragonins tenien amagada una carta sota la mànega: la sort. Raúl de Tomàs ha desaprofitat al minut 38 un penal dubtós (el tercer que desaprofiten els rivals aquesta temporada). En resum, probablement una de les millors primeres parts del Nàstic aquesta temporada.

Patiments a la segona meitat

El Rayo ha sortit després del descans posant a prova Dimitrievski. Sense novetat al front, perquè el macedoni ha estat segur durant tot el partit. I amb els fonaments defensius ajustats i atents, la màquina funciona. Suant, és clar, perquè res és senzill a can Nàstic.

Els madrilenys han intensificat el ritme, han començat a jugar a camp grana i l’entrada al descans d’Aguirre els ha canviat la cara passejant-se per la seva banda amb una certa impunitat. Molina ha esdevingut llavors la clau, traient aigua d’un vaixell amb problemes. Durant els vint minuts de la represa els locals han desaprofitat una ocasió a boca de canó i dos pals. El primer l’ha acabat solucionant Kakabadze i en el segon Trejo ha deixat tremolant la porteria.

Entre les conclusions, la de què el Nàstic encara ha d’aprendre a matar el partit. Barreiro ho ha tingut a les seves botes, al minut 39 amb un xut per sobre del travesser i al 81, errant en el moment culminant un control de pilota que el deixava sol davant Alberto.

Aquesta incapacitat ha desencadenat el drama final. L’àrbitre ha convertit en penal una jugada molt dubtosa d’Abraham i Trejo igualava el marcador al minut 86. Tot plegat ha tingut baixes col·laterals, amb el col·legiat disparant com una metralladora quatre targetes a jugadors visitants i expulsant posteriorment Santi Coch de la banqueta.

Quan la decepció començava a convertir-se en enuig, han fet aparició un nom nou en això de les bones notícies i un altre d’habitual per validar la victòria. Una incorporació inusual i gran centrada de Kakabadze, l’etern discutit i desaparegut a les cròniques, ha acabat sent rematada de cap per Barreiro. El gallec és sempre un raig d’esperança.

Rayo Vallecano: Alberto, Baiano (minut 85, Lass), Abdoulaye BA, Velázquez, Álex Moreno, Fran Beltrán (minut 75, Chori), Unai López, Santi Comesaña (minut 46, Aguirre), Embarba, Trejo i Raúl de Tomás.

Banqueta: Lucho, Aki, Cerro, Aguirre, Chori, Lass i Amaya.

Nàstic: Dimitrievski, Abraham , Molina, Suzuki, Kakabadze, Gaztañaga, Eddy Silvestre (minut 62, Matilla), Muñiz (minut 67, Brugui), Tete, Mesa (minut 89, Dongou) i Barreiro.

Banqueta: Bernabé, Jiménez, Delgado, Matilla, Dongou, Brugui i De Nova.

Gols: 0-1, Mesa (minut 4); 1-1, Embarba (minut 22); 1-2, Barreiro, minut 32; 2-2, Trejo de penal (minut 86); 2-3, Barreiro (minut 92).

Targetes: Kakabadze, minut 18 (es perd per acumulació de targetes el partit contra l’Almeria); Velázquez, minut 29; Muñiz, minut 35; Raúl de Tomás, minut 61; Dimitrievski, minut 82; Matilla, minut 86; Xavi Molina, minut 86; Mesa, minut 86; Abraham, minut 87 (es perd també el partit contra l’Almeria per acumulació de targetes).

J.S.