El penal aturat per Reina passarà a la història del Nàstic. Foto: Nàstic
El partit que ha significat la salvació va tenir el mateix guió que tota la temporada protagonitzada pel Nàstic. Patiment i més patiment fins a un deliri final col·lectiu per posar punt i final a un any negre, però que ha acabat amb final feliç. Ara és el moment de tirar la vista enrere per reflexionar i evitar així caure en els mateixos errors.
La temporada va arrencar plena d’incerteses. Figures pesants del vestidor havien fet les maletes. Noms il·lustres dels darrers anys com el de Xisco Campos, Marcos de la Espada deixaven un buit difícil d’omplir. També els adeus de Naranjo i Achille Emana. En aquestes marxes se sumaven una llarga llista de fitxatges internacionals poc il·lusionants i que, ja d’entrada, generaven molts dubtes.
Era la jornada 5 quan el Nàstic perdia per 1-0 davant del Numancia i queia en zona de descens, i a més, sent ja cuer. No era fins a la jornada quan el Nàstic podria celebrar la primera victòria de la temporada gràcies al triomf per 0-1 davant del Mirandés amb gol de Juan Muñiz. En la jornada següent arribaria la segona victòria consecutiva, aquesta davant del Getafe amb un gol de falta directa de Muñiz. Una petita ratxa per encarar el derbi davant del CF Reus, que acabaria favorable per als roig-i-negres. Un solitari gol d’Uche davant del Cádiz serviria per firmar la tercera victòria, però la última de la primera volta.
Un fatídic mes de desembre sentenciava al fins llavors tècnic Vicente Moreno, que acordava la rescissió de contracte de forma mútua amb el Consell d’Administració. Moreno posava punt i final a tres temporades magnífiques a Tarragona amb l’ascens a 2A i quasi tocant la glòria de la Primera la passada temporada. Però la mala planificació de la present campanya, entre d’altres factors, sentenciaven al tècnic valencià que deixava l’equip últim amb 16 punts, a sis de la permanència, i un balanç de 3 victòries, 7 empats i 9 derrotes.
De Moreno a Merino
L’encarregat de treure el Nàstic del pou seria Juan Merino. Tècnic especialista en situacions límits i avalat pel bon treball efectuat al Betis. El debut de Merino es saldava amb dos empats davant Tenerife i UCAM per tancar la primera volta. Va ser a Lugo on va arribar el primer triomf per 2-3. No seria fins a la jornada 26, quan el Nàstic tornaria a guanyar (2-0 davant Numancia). Un triomf que serviria per abandonar el darrer lloc de la classificació després de 20 jornades instal·lat. En la jornada següent, els grana assaltaven la Romareda (1-2) i sortien del descens 22 jornades després. La victòria contra el Córdoba en el darrer minut gràcies al gol de Manu Barreiro catapultava als de Merino i obrien una escletxa de tres punts sobre el descens.
El Nou Estadi sentencia a Merino, Nano la darrera esperança
Però a partir d’aquí, l’equip es tornava a estancar i els resultats, sobretot les derrotes a casa davant d’Elche, Almeria, Reus i Oviedo, pràcticament sentenciaven al tècnic andalús. La derrota a Vallecas seria el detonant. El Nàstic tornava a estar en descens, a un punt de la permanència, i amb només tres jornades per disputar-se. El Consell d’Administració prenia la dràstica i arriscada decisió de rescindir el contracte de Merino. La sorpresa va ser majúscula en conèixer qui seria l’encarregat d’intentar la salvació. Nano Rivas, qui havia estat el segon de Vicente Moreno la passada temporada, era l’escollit. Sobretot per la seva coneixença de part de la plantilla.
I ha estat un efecte immediat amb les victòries davant del Girona, Tenerife i UCAM. Aquesta última la que donava la desitjada permanència. En un partit agònic, ple de patiment, amb un heroi erigit en la figura de Reina per aturar aquell penal en el 73 i amb la bogeria absoluta amb el gol de Barreiro. La temporada només podia acabar d’aquesta manera.
Joan Castell
Equip de redacció
