Els jugadors celebrant la victòria. Foto: Nàstic
El Nàstic dormia feliç. Perquè 22 jornades després, és a dir, 162 dies, els grana es veuen fora de les posicions de descens. L’assalt a la Romareda amb els gols de Delgado i Suzuki capgiraven la diana d’Ángel per endur-se una segona victòria consecutiva que fa reviure les opcions de salvació.
Una jornada més, els resultats tornaven a acompanyar i el Nàstic sabia que guanyar tindria premi gros. A més, en un camp propici en les darreres temporades. L’any passat servia per celebrar un triomf amb regust de Primera. I ara et dóna aire per pensar en la salvació.
El futbol és capriciós i tot canvia radicalment. Fins i tot la situació d’un equip que semblava sentenciat i pràcticament enterrat, però que amb els nombrosos canvis del 2017 ha revifat. Això sí, una victòria que perfectament podria haver estat una derrota. El Saragossa estavellava 3 pilotes al pal. Però la sort també s’ha girat de cara, en un clar canvi de dinàmica. Un pas, però encara en queden molts més. El següent, el córdoba la pròxima setmana al Nou Estadi, diumenge a les 18h. Com diria Juan Merino. Més que una final.
Els grana tenien la pilota en uns primers compassos de control. Però una pèrdua de pilota al mig del camp, habilitava a Ángel, que no perdonava davant Reina. El davanter del Saragossa trencava la defensa de 3 a la primera . Una defensa formada per Iago, Suzuki i Djetei que deixava molts dubtes de coordinació i el propi Ángel a punt estava d’aprofitar-ho novament, però el pal es convertia en el quart defensa grana.
Tot i aquests dues arribades, el conjunt local cedia el control de la pilota a un Nàstic que es creixia amb els pas dels minuts. Luismi, Madinda i Tejera marcaven el ritme i aconseguien connectar amb un Emaná, que buscava filtrar alguna pilota a Delgado. El camerunès avisaria amb un xut sense angle als 18 minuts. Onze després, la bèstia grana sí que connectava amb Delgado, que batia amb un xut col•locat al seu ex company Saja. Un premi al domini. Però la segona meitat acabaria amb la mala notícia de la lesió de Luismi que es trencava en una pilota dividida.
El guió seguia sent el mateix en la segona meitat amb un Nàstic ben assentat en el camp i creant perill. Lobato podria haver aprofitat una gran passada interior d’Emaná, però se la deixava enrere. I com que el guió era quasi el mateix, Ángel tornava a desaprofitar una ocasió. El pal ho tornava a evitar. El Nàstic patia amb la mobilitat del davanter, pràcticament la única arma d’un Saragossa que no tenia la pilota i començava a impacientar l’afició local.
Una afició que esclatava en el minut 73. I per què? Doncs perquè el Nàstic feia saltar la banca amb l’1-2, en un córner pentinat per Xavi Molina i Suzuki, sol al segon pal, s’estrenava amb la samarreta grana. Quedava un món, però el Nàstic sabria patir, tot i que la fusta, en aquest cas el travesser, es tornava a convertir en defensa en escupir una rematada d’Edu Garcia. Amb patiment final, però el Nàstic podia celebrar la segona victòria consecutiva. Un triomf que deixa als de la Imperial Tarraco fora del descens.
Fitxa tècnica:
Zaragoza: Saja, Fran, M. Silva, Cabrera, Feltscher, Lanzarote (Samaras 73′), Zapater, Javi Ros, Xumetra (Edu Garcia 55′), Cani i Ángel
Nàstic: Reina, Iago, Suzuki, Djetei, Mossa, Lobato, Luismi (Xavi Molina 44′), Madinda (Barreiro 85′), Tejera, Emaná (Álex López 65′) i Delgado.
Àrbitre: Figueroa Vázquez. Ha amonestat als visitants Bouzón (14′), Tejera (23′), Delgado (77′), Djetei (79′), Madinda (85′).
Gols: 1-0, Ángel (7′); 1-1, Delgado (29′); 1-2, Suzuki (73′)
Equip de redacció
