Djetei amb la medalla de campió. Foto: Joan Castell
El defensa del Nàstic Djetei llueix amb orgull i felicitat la medalla que l’acredita com a campió de la Copa d’Àfrica amb la seva selecció del Camerun. Tot i que el jove defensa no va gaudir de cap minut, destaca que sent seva la competició i que li ha servit per adquirir nous coneixements futbolístics que ara espera poder aprofitar amb el Nàstic.
Sobre la gespa del Nou Estadi Djetei es mira la medalla que té a les mans. A la inscripció es pot llegir la paraula ‘Winner’ que en anglès vol dir guanyador. Aquesta paraula es veu reflectida en la mirada il•lusionant del jove camerunès, que sembla transportar-se novament fins a Ghana, país que va acollir la competició. “Estem molt contents, perquè hem tingut l’oportunitat d’escriure la nostra pròpia història i també del país”.
Camerun es va proclamar campiona de la competició en derrotar en la final a Egipte per 2-1. “En el país ningú es pensava que podríem guanyar. Però després del partit contra el Senegal (en quarts de final per 4-5 als penals) és quan ens comencen a donar opcions de victòria”.
Precisament aquest duel de quarts de final és el que va ser “més difícil, perquè el Senegal té grans jugadors amb projecció europea. I per sort vam guanyar als penals”. La final va ser el moment de major alegria “perquè no ens ho podíem creure. Quan ens van donar la copa, no sabíem el que aquest trofeu significava, però quan vam arribar al Camerun i vam veure la rebuda va ser quan vam entendre la seva importància i simbolisme”.
El simbolisme també el guarda la preuada medalla. “La guardo a casa en un lloc especial, on la puc veure cada matí quan m’aixeco”.
Sense minuts, però amb molt d’aprenentatge i un missatge especial
Djetei no va poder gaudir ni d’un sol minut de joc durant tota la Copa. “El seleccionador em va dir que encara era jove i que ja tindria temps de jugar. No ens havíem de precipitar”. Tot i això, el defensa destaca que durant el mes amb la seva selecció “he après molt i ara tinc ganes de demostrar-ho al Nàstic”.
Precisament, un company camerunès del Nàstic com és Achille Emaná va estar molt pendent de les evolucions de la selecció i de Djetei. “Em va felicitar i m’enviava missatges. Em deia que s’ha de treballar, perquè les coses s’aconsegueixen amb treball i esforç”.
Precisament aquest treball i aquest esforç és el que ha necessitat el jove jugador per adaptar-se i integrar-se a una lliga, a un club i a una ciutat completament diferent al que coneixia fins ara. “Quan vaig arribar a Tarragona l’estiu passat jugadors com Madinda, Jean Luc, Stephane em van ajudar molt per integrar-me en el grup. Per exemple, no entenia res d’espanyol”. Ara ja es defensa, pot mantenir una conversa normal, però promet que “de mica en mica el parlaré molt bé”.
Sobre el futbol espanyol, admet que s’ha vist sorprès per “la intensitat, l’agressivitat i la velocitat del futbol aquí. Ara jugo i treballo molt per seguir adaptant-me a aquest nivell i poder jugar en la Primera Divisió d’aquí uns anys”.
Però el seu primer objectiu és “la salvació per al Nàstic. Si seguim treballant com fins ara, segur que ho aconseguim. Seria com tornar a guanyar la Copa d’Àfrica”.
Joan Castell
Equip de redacció
