Mònica Alabart és
Consellera ERC-MES-MDC a l’ Ajuntament de Tarragona.
El centre de la nostra ciutat està veient com progressivament es tanquen locals comercials i molts pisos van quedant buits. És una evidència. Només cal passejar per la part baixa de la ciutat, o per alguns dels carrers que tradicionalment han format part de l’eix comercial de Tarragona, per veure cada cop més locals comercials tancats. Antics comerços que, desprès d’una trajectòria més curta o més llarga, han hagut d’abaixar la persiana definitivament. La situació no és fàcil i les causes són diverses: la crisi, les jubilacions dels comerciants, l’augment dels preus dels lloguers dels locals, el desplaçament dels consumidors cap a centres comercials fora de la ciutat… Sigui per la causa que sigui la realitat és que comencem a tenir al centre de Tarragona zones amb despoblament comercial i habitacional.
El tancament de locals comercials genera dificultats per a la resta d’establiments oberts, que passen a tenir més dificultats per atraure clients, a més del deteriorament que presenten els locals buits i el mal que fan a l’estètica urbana. El comerç és un garant de la seguretat i de la qualitat de vida dels barris. Quan un carrer té botigues és més agradable passar-hi i això genera més seguretat pels veïns que allà resideixen. El tancament dels locals comercials de la ciutat crea una imatge urbana de Tarragona que no beneficia ni als comerciants, ni als ciutadans, ni als turistes. No em vull ni imaginar la cara dels creueristes que aquest estiu desembarcaran al port de Tarragona quan se’ls ofereixi anar a fer un tomb per la ciutat i, per proximitat, comencin la seva visita per la part baixa…
Els pisos buits al centre són l’altre gran problema de la nostra ciutat. No es tenen dades clares sobre quants habitatges estan buits. Les estimacions difereixen notablement d’unes a les altres. Per exemple, EMATSA calcula que només consumeixen aigua el 40% dels habitatges de Tarragona, per tant en el cas més extrem podríem arribar a parlar de que més de 30.000 habitatges estan desocupats. Trobem que l’Idescat parla d’uns 7.700 habitatges buits. Una tercera dada, la del Pla Local de l’Habitatge 2012-2018 estima que hi ha entre 15.000 i 18.000 pisos buits. Sigui quina sigui la dada exacta, la realitat és que a Tarragona hi ha milers de pisos buits. La gent que s’emancipa o vol canviar de domicili tendeix a marxar del centre, fent que mica a mica aquest es vagi despoblant.
Tot i aquesta realitat de despoblament comercial i habitacional trobem qui planteja apostes urbanístiques desmesurades, com la de la Budallera, que pretenen crear un nou barri a la ciutat. Un barri previst per 15.500 persones, amb els seus habitatges i locals comercials. Una zona que, en cas de desenvolupar-se, seria de la mateixa mida que la quarta població de la nostra comarca, amb una població equivalent a la de la vila de Torredembarra. Seria com edificar sis vegades l’actual Vall de l’Arrabassada.
Si ara com ara ja tenim la quantitat de locals comercials i de pisos buits que tenim, no és difícil preveure què passarà si es crea un nou barri d’aquestes dimensions. La ciutat es continuarà despoblant i, a més, perdrà un dels seus principals pulmons verds.
És cert que totes les ciutats necessiten espais planificats pel seu creixement futur, però pensem que la prioritat de Tarragona ha de ser la rehabilitació i la regeneració urbanística de la ciutat, unir el centre amb els barris i créixer cap a Llevant des d’una perspectiva realista i de sostenibilitat. La nostra proposta passa per recuperar i rehabilitar el centre i la part baixa de la ciutat. Caldrà pensar si la manera és un pla de recuperació, un pla comercial, un pla de serveis, un pla integral… però el que és clar és que cal trobar la manera de reimpulsar el centre i la part baixa. Estic segura que tots compartim que crear habitatges per 15.500 persones ben allunyats del centre no és la millor manera de començar.
Equip de redacció
