Begoña Floria és consellera municipal de Festes
Tarragona és una ciutat que respira història, on les pedres prenen vida i formem part de la nostra quotidianitat. Des de la declaració del Conjunt de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la Unesco fa gairebé 16 anys, ha crescut la consciència sobre la preservació i la necessitat de fer valdre tot aquest patrimoni i actualment tenim un debat obert sobre què es pot fer i que no es pot fer en els espais patrimonials.
És un debat important, perquè estem parlant de quelcom més que d’elements arquitectònics. Estem parlant de la base de la nostra societat, d’un element estratègic pel qual som i pel que volem ser. Una societat més justa i integradora ha de tenir molt en compte el seu patrimoni històric, ja que té un caràcter estratègic per la configuració de comunitats, per la creació d’oportunitats laborals i d’impuls econòmic, pel seu valor educatiu i cultural i per la cohesió social lligada a la identitat. L’hem de cuidar i l’hem de valorar.
És un tema complex, perquè s’hi barregen interessos, emocions, percepcions, passions… Per tant afrontar-ho és una tasca col·lectiva i diària, tenint en compte que cuidar del patrimoni no és quelcom que es pugui fer en un àmbit aïllat i menys a ciutats vives com Tarragona on, com es diu popularment, “cada cop que fas un forat a terra surt una pedra romana”. La nostra activitat, la nostra vida, es desenvolupa en convivència contínua amb el llegat dels nostres avantpassats. Prenem cafè al circ, comprem o mengem pizza al fòrum, ens fem fotos i ens relacionem davant del temple, fem running per la Via Augusta…
Així doncs, és important ser conscients que la gestió i conservació del patrimoni històric va íntimament lligada a desafiaments que cal afrontar dia a dia, com impulsar l’educació o la salut, gestionar de forma eficient i inclusiva els serveis públics, reduir els conflictes socials i les desigualtats econòmiques, o resoldre els problemes mediambientals, com la neteja, el soroll o la mobilitat. Tot això cal fer-ho, a més, vetllant també per l’equilibri entre la dimensió econòmica lligada al mateix patrimoni, com la restauració, serveis o turisme, i la població resident.
Hem de treballar plegats per un model sostenible, perquè volem un centre històric (que va més enllà de la Part Alta) més humà i amb un paisatge urbà cuidat on tothom tingui el seu espai sense confrontar amb l’altre. El llegat del passat dels nostres pobles i ciutats, és el dipositari de la memòria col·lectiva i un eix clau pel nostre desenvolupament present amb la responsabilitat de mantenir-ho per les generacions futures. Tenim feina, i la farem!
Equip de redacció
