.

Fa uns dies es varen donar a conèixer unes xifres que, com a mínim, ens han de portar a una profunda i urgent reflexió, a tots plegats. Corresponien al darrer semestre a Catalunya i posaven de manifest que la sinistralitat laboral havia augmentat, en aquest període analitzat, en un alarmant 11,6 per cent.

Paco Lari és director general de Salut i Treball, Servei de Prevenció de Riscos Laborals

Paco Lari és director general de Salut i Treball, Servei de Prevenció de Riscos Laborals

S’ha apuntat, des de diferents àmbits, que aquest problema es pot atribuir a la relaxació en la prevenció de riscos laborals i en el gran nombre de contractes temporals signats.

Si traduïm aquest fred percentatge i li posem cara ens trobem que 30 treballadors van perdre la vida de gener a juny. 30 drames familiars. Sumem-los-hi les 17 víctimes mortals del mateix període de l’any anterior (sense incloure les 28 víctimes de l’accident aeri de Germanwings) i el problema adquireix una dimensió insostenible en ple segle XXI.
El drama es complementa amb els accidents laborals considerats lleus. Aquests van passar de 39.841 a 44.519, un 11,74 per cent més.

Però aquest problema no és pas exclusiu de Catalunya. La sinistralitat laboral també va en augment a la resta de l’Estat. De fet, no ha parat de pujar. Concretament en un 12,3 per cent des de 2012, quan es va aturar un descens en l’accidentalitat, iniciat 12 anys abans i que havia suposat una rebaixa a la meitat d’aquests índexs.
Aquest ball de xifres fa mal i molt, tenint en compte el seu elevat cost no només personal, sinó també econòmic, social i empresarial.

Davant d’aquest panorama, el que no podem fer és lamentar-nos. Ni buscar excuses. Ni assenyalar culpables. El que ens cal són solucions contundents, fonamentades i efectives ja que és un problema que ens afecta a tots per igual i, per tant, és responsabilitat de totes les parts implicades cercar i trobar una solució que no sigui temporal ni obeeixi a criteris conjunturals.

Les polítiques de prevenció de riscos laborals són una qüestió transversal. I haurien de ser també d’índole cultural. Amb això vull dir que caldria formar a la societat i als nostres fills en aquests valors. I fer-ho ja des de l’escola mateix i fomentar-ho, fins i tot, a la llar.
Però perquè cali en la societat el greu problema de la sinistralitat cal analitzar, també, a consciència aquesta realitat, tot aprofundint en la investigació dels accidents i les seves causes, buscant les mesures preventives més adequades abans no haguem d’arribar a lamentar-ho encara més.

Paco Lari és director general de Salut i Treball, Servei de Prevenció de Riscos Laborals