L’Hospitalet posa en valor un polvorí, que passa a formar part del patrimoni de la Guerra Civil

🔊 Escoltar la notícia

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant és des d’avui el titular de la cessió d’un polvorí subterrani de la guerra civil, que posa encara més en valor el riquíssim patrimoni històric del Coll de Balaguer a la guerra civil (1936-39), que va ser un dels punts neuràlgics en el sistema defensiu català davant la imminent arribada a Catalunya de l’exèrcit franquista.

Recorden la sorprenent -i ridícula- història de la línia Maginot francesa? L’extenssíssima xarxa de trinxequeres i túnels soterrats que havien de fer de França un país inexpugnable davant l’agressivitat del Tercer Reich? Doncs va quedar en un no-res quan els alemanys van decidir envair França pels Països Baixos i saltar-se així la més famosa i fracassada línia defensiva de la història, que mai no va entrar en funcionament.

La L2, la línia defensiva del Coll de Balaguer, va viure un fracàs semblant. A principis de 1938, el cap d l’Estat Major de l’exèrcit republicà, el general Vicente Rojo, per evitar l’avenç de les tropes franquistes va idear un sistema de defenses consecutiu.

De les sis planejades només se’n van fer dues, i una és justament la del Coll de Balaguer: es tractava de frenar l’avenç nacional en un coll de botella com són les muntanyes de L’Hospitalet, construint-hi una espectacular fila de trinxeres, nius d’ametralladores, defenses antiaèrieries… i polvorins soterrats per emmagatzemar la pòlvora.

Un d’aquests polvorins, anomenat Letícia, en honor d’una de les filles del descobridor, Alfons Tejero, ha estat cedit avui a l’Ajuntament pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). L’acte s’ha celebrat al propi entorn del polvorí, el Pla de l’Albercoquer, que passarà a ser ara punt neuràlgic de les visites guiades que ja es van fer en 2015 i s’incrementaran en 2016, ha subratllat l’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons García. L’alcalde ha estat acompanyat en l’acte del president del CAT, Antoni Huber.

El CAT havia adquirit la propietat de la finca per construir-hi un dipòsit i conduccions per reforçar la conducció principal d’aigua potabilitzada a la planta de l’Ampolla, una mena de by pass per poder assegurar sempre el subministraent quan a la via principal s’hi facin treballs de manteniment o hi hagi impediments, ha destacat Huber. L’obra va acabar el desembre de 2015. El CAT es va encarregar de recuperar i netejar l’entorn, ja descobert de feia uns anys, les pròpies galearies i dependències del polvorí de Letícia, molt proper al nou dipòsit regulador d’aigua.

Projecte ‘La fortalesa invisible’

L’alcalde i la regidora de Cultura, Núria Ortiz, han destacat que l’entorn del Coll de Balaguer disposa de fins a 350 punts relacionats amb la guerra civil. N’ha estat clau l’actuació d’un veí de l’Hospitalet apassionat de la història local, Alfons Tejero, que fa deu anys va localitzar el polvorí, igual que ha fet amb altres llocs, “gràcies a l’ajuda de pagesos o caçadors”, apuntava avui. Quan el va trobar, estava bastant colgat i evidentment no hi havia pòlvora, “només estris diaris dels soldats”.

L’entorn de Letícia serà el punt d’inici dels espais visitables del projecte anomenat ‘El Coll de Balaguer: la fortalesa invisible’, una proposta pedagògica de visita del conjunt de fortificacions defensives del lloc.

En un primer moment només es mostrarà al públic una petita selecció dels elements que podran ser visitables, entre els que destacarà aquest polvorí. La incorporació d’altres elements es farà a mesura que es consolidi el projecte. Els espais oberts seran senyalitzats. Hi haurà propostes de visites diferenciades, una ruta per al públic general, en grups reduïts, en què cada visita se centrarà en un tema específic de la guerra civil, o visites per a un públic familiar, infants i persones de la tercera edat, a més de visites especialitzades.

Com va acabar la història de la L2? Els franquistes van intentar fer la pinça, és a dir, sorprendre els republicans entrant per dos llocs: pel mateix coll i per passades les muntanyes, per atrapar els republicans en les dues vies d’accés i sortida del congost. Els republicans s’ho van olorar i van fugir cames ajudeu-me sense haver utilitzat els sistema defensiu… menys un petit grup de carrabiners, que fou obligat a quedar-s’hi per frenar, ni que fos per un temps breu, les tropes franquistes, sabent quin seria el seu inevitable final.

J. Garcia