.

Un moment del ple extraordinari celebrat avui a l'Ajuntament de Salou. Foto: Tarragona21

Un moment del ple extraordinari celebrat avui a l’Ajuntament de Salou. Foto: Tarragona21

L’Ajuntament de Salou ha votat en contra de crear una comissió d’investigació pel cas de l’edifici de la Duana i cercar responsabilitats polítiques. Ho ha fet en un ple extraordinari que ha estat un exemple de manual de com un alcalde ha de liquidar un tema espinós: convocant-lo a les tres de la tarda i liquidant-lo ràpidament, sense que ni l’alcalde ni l’equip de govern entrin al cos a cos amb l’oposició.

La petició de crear la comissió d’investigació l’havia fet de manera conjunta tota l’oposició, formada per Ciutadans, ERC, el PP i Guanyem Salou, amb insuficients vots perquè pogués prosperar davant la majoria absoluta de l’equip de govern (FUPS-CiU i PSC). Malgrat això, el portaveu del PP, Mario Garcia, s’ha mostrat “sorprès” perquè l’equip de govrn no s’hagi sumat a la moció donat que hagués estat “un exercici de transparència”.

Ciutadans, al seu torn, ha aprofitat per tractar de posar contra la paret els socialistes, que van entrar a l’equip de govern reclamant transparència. La seva portaveu, Marta Cortés, ha coincidit amb el PP a xifrar en uns 160 euros per salouenc el cost de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga el consistori a pagar 3,8 milions de pessetes a l’empresa propietària del solar que al seu temps havia estat la Duana.

La petició de “responsablitats polítiques” ha estat unànime entre l’oposició. El portaveu d’ERC, Alexandre Boquet. ha acusat l’equip de govern que el 2003 va canviar la qualificació del solar de no tenir “cap fonament seriós” per modificar-lo, passant-lo de residencial a hoteler. Aquest canvi va provocar que l’empresa propietària presentés denúncia.

La sentència judicial va reconèixer que l’Ajuntament havia actuat “d’acord amb la legalitat” i de forma correcta, ha apuntat el regidor d’Urbanisme, Marc Montagut. Com és possible que una sentència digui que s’ha actuat correctament i imposi una sanció de 3,8 milions d’euros? Per fer un símil, seria com una expropiació: hi ha dret legal a fer-ho, però el propietari perd un benefici i per això se l’ha d’indemnitzar.

L’alcalde ha despatxat en una hora i mitja un ple que era espinós per l’equip de govern, malgrat els seus intents de negociar amb la propietat per restituir la situació. Sense anar més lluny, el PP ha afirmat que la sanció a pagar equival “al 10 per cent del pressupost de l’Ajuntament”. Granados ha llegit part de l’informe tènic que avala l’actuació municipal, defensant, això sí, que “hem actuat de la millor manera possible”.

Els fets

Els fets del cas de l’antiga Duana es remunten a l’any 2003, quan l’aleshores govern encapçalat per l’alcalde Esteve Ferran, va determinar en el POUM un canvi d’ús de l’esmentat solar, passant-lo de residencial a hoteler, motivat per la necessitat de generar al nucli antic de Salou places hoteleres.

Un canvi de la normativa i reducció de l’aprofitament del solar que per part de la propietat no va ser acceptat; i amb un recurs aconsegueix una primera sentència del TSJC l’any de 2010, on es reconeixia el seu dret a demanar una indemnització per compensar la minusvàlua del seu patrimoni que li havia ocasionat el POUM recent aprovat, perquè havia modificat els aprofitaments i els usos urbanístics del solar.

L’any 2009, amb el nou govern de Pere Granados, es van iniciar contactes i negociacions amb els titulars del solar per arribar a un acord que desbloquegés la situació de paràlisi que s’anava arrossegant des del 2003, i posés fi al plet. Amb aquesta actitud s’aconseguia signar un conveni urbanístic amb l’empresa AMSAMAR a meitats del 2012, que plantejava una solució que no fos costosa per a la hisenda de l’Ajuntament ni pels interessos municipals, i alhora donés compliment a la sentència i satisfacció a la propietat.

Així, s’acordava una modificació del planejament que restituïa els drets. Amb la modificació puntual del POUM, al solar (d’uns 2.300 m2 de superfície), se li atorga l’antiga qualificació d’ús residencial, si bé preveu planta baixa i la primera planta d’ús comercial. Aquest conveni però, no va obtenir l’aprovació de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona.

J. Garcia