Els canvis sovint ens generen por i desconfiança. Ja sabem que a la ‘zona de confort’ s’hi està prou bé o, si més no, sabem com s’hi està. Canviar suposa entrar en territoris fins aleshores desconeguts, sense saber ben bé què hi trobarem. Però lluny de ser traumàtics, els canvis són il·lusionants i motivadors, ja que representen oportunitats. El procés de transició nacional iniciat a Catalunya és una oportunitat per dissenyar una nova constitució, un nou marc legal, un moment crucial per definir aspiracions, per establir nous drets, per configurar unes institucions inclusives i igualitàries.
Sens dubte, la igualtat de gènere és un assumpte de rellevància constitucional en un moment de transició nacional. Al marge del resultat final, és fonamental que la veu de les dones i la perspectiva de gènere sigui incorporada en el debat. Hem d’aprofitar l’empenta del canvi per lluitar per assolir que la paritat entre dones i homes s’assumeixi com un bé públic que cal garantir i protegir en tots els espais (polític, econòmic, social…) de presa de decisió.
No podem perdre de vista que Catalunya, igual que tots els països del món, és una societat desigual, on les dones es troben en una situació més vulnerable que els homes i pateixen greus discriminacions en molts àmbits de les seves vides (a la feina, a la família, a l’escola…). Només per donar algunes dades de Catalunya:
Les dones tenen una taxa més alta de risc de pobresa .
Les dones encara participen menys de la política a tots els nivells:
Als ajuntaments, només un 18,4% són alcaldesses i un 35,2% són regidores .
Al Parlament tampoc arribem a la paritat, amb un 38,5% .
Les dones continuen assumint la major part de les feines de la llar. El 54% de les dones realitza la totalitat de les feines de la seva llar, enfront de només un 3% en el cas dels homes .
Les dones segueixen cobrant menys que els homes per les mateixes feines. La bretxa salarial a Catalunya se situa en el 19,9% (millor que la mitjana espanyola, però pitjor que l’europea .
La taxa d’ocupació de les dones és més baixa que la dels homes i, per consegüent, la taxa d’atur de les dones és més alta que la dels homes .
Seguim sense encarar i lluitar decididament per eradicar la violència masclista. Només l’any passat es van fer 9.736 denúncies per violència masclista i 6 dones van ser assassinades. Des que hem començat el 2016, una dona més ha perdut la vida .
Amb aquest rerefons, cal que aprofitem aquest canvi profund que s’està produint a les estructures de la nostra societat per aconseguir la igualtat real i no només formal, entre homes i dones. Perquè, entre moltes d’altres coses, el nou estat ha de ser també una oportunitat per assolir la plena igualtat. Perquè no ens podem deixar perdre el talent, l’energia, les idees i la veu de la meitat de la població de Catalunya.
Paloma Pontón Merino és regidora ERC-AM a l’Ajuntament de Renau
Equip de redacció