Durant aquests darrers cinc anys a Òmnium hi ha hagut un treball constant i valent per portar el país a la independència, per fer realitat el somni d’aquells molts que al llarg del nostra història ens han precedit en la lluita per les llibertats del nostre país.
Rosa M. Codines és presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès
Són molts, certament, els qui hi han aportat el seu talent i el seu fer per fer-ho possible, però la Muriel ho ha liderat aquests darrers anys des d’Òmnium, i va ser capaç d’aplegar, segurament com mai, molta gent, siguin socis de l’Entitat o no.
El seu lideratge era compromès amb les persones i amb l’Entitat. Dona de bon fer, de bon cor, intel·ligent i austera.
Durant aquests anys que he tingut el privilegi de conèixer-la, he pogut constatar que dins d’aquell cos fràgil hi havia una dona ferma en les actituds i en els fets. I m’ho constava, també, la seva manera de fer en privat una nit que va passar a casa en acabar un acte a la ciutat. L’endemà, en acomiadar-se de mi i dels meus, vaig veure que ho feia com ho fa entre molts: l’elegant senzillesa en públic i en privat.
Sempre estava preparada per estar al costat de la família Òmnium arreu del territori. On se la demanava, anava. Amunt i avall del país. La seva presència infonia fortalesa a l’acte i li donava prestigi, perquè el seu discurs era ferm i proper. En la seva veu, les seves paraules relataven pau i concòrdia. Sempre amb to amable, sempre conciliadora, sempre preparada per escoltar, preparada per posar solucions, per situar molt amunt l’Òmnium.
Diu Nelson Mandela que “allò que és il·legal i impossible, la força de la gent fa que esdevingui legal i possible”, i la Muriel ha liderat aquesta força de la gent aquests darrers cinc anys. La seva serenor, el seu bon fer, la seva resposta intel·ligent i amable i el seu somriure franc han fet possible que la independència i la llibertat del nostre país estigui cada vegada més a prop, perquè ha donat força a la gent, energia positiva i coratge. Ens ha dit que un futur millor pel nostre poble és possible.
Muriel Casals, amb Rosa Maria Codines, a Tarragona
A Tarragona, durant tots aquests anys, han estat moltes les ocasions que va estar entre nosaltres. I en voldria destacar dues: un acte que vàrem fer Òmnium i l’ANC, “La dona al capdavant del procés independentista”, al teatre Metropol. La força de les dones, la Muriel Casals, la Carme Forcadell, la Isona Passola i la Núria Bosch. Va ser un acte entranyable, en el qual la Muriel va posar fermesa i convicció quan deia que hi arribaríem i ho faríem possible perquè la tenacitat de molta, molta gent i amb la convicció d’aquestes cares visibles del procés arribaríem a assolir, per justícia, allò que ens mereixem: la independència del nostre país. Aquest va ser un acte de país fet a Tarragona.
Un altre acte va ser quan, l’Òmnium del Tarragonès, que de manera conjunta treballa amb l’Ajuntament de la ciutat i el Consorci de Normalització Lingüística, per a l’organització dels Premis Ciutat de Tarragona, la Muriel ens va acompanyar en la darrera convocatòria, el mes de maig de l’any passat, en la qual es complien els vint-i-cinc anys del Premi Pin i Soler. Li vaig demanar si hi podia ser present. No en va dubtar ni un moment. Ens estimava molt i no escatimava el seu temps ni de les seves tasques més personals per ser-hi present.
Aquella participació seva va ser per reforçar que la cultura és el primer puntal d’un país modern i civilitzat. Va donar valor a l’estímul que signifiquen els Premis literaris per una ciutat com la nostra. Tots estàvem molt orgullosos de tenir-la entre nosaltres.
Ho sabem, la Muriel al capdavant d’Òmnium ha aportat moltíssim de valuós cap a la llengua i la cultura del nostre país, aquest país que vol un futur millor perquè aquesta és la voluntat dels catalans.
La societat civil ha esdevingut forta, potser en part per la mateixa necessitat, però també gràcies a persones com la Muriel.
Amb el desig que aquesta voluntat d’un país lliure i sobirà se’ns faci una realitat política com més aviat millor, conscients, però, del molt que encara ens toca de fer, és per veure-la, doncs, independent, Catalunya, que, tal i com deia ella, “no som aquí per buscar un somni. Nosaltres som els somni.” I el farem possible! Gràcies, Muriel.
Rosa M. Codines és presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès
Equip de redacció
