Tot i que a ERC no som molt devots del president Mas més d’un estava tan emprenyat amb la CUP que deia, com tants convergents, que millor anar al març i vinga, noves eleccions. I és que l’assemblea dels 1515, amb la seva simetria cabalística, va ser la cirereta d’una negociació bastant desafortunada. Dos mons a les antípodes ideològiques havien de tancar un acord transversal, un projecte de construcció nacional per damunt de prejudicis de classe i de partit. I nosaltres al mig.
Albert González és secretari de Comunicació d’ERC al Camp de Tarragona
Com molts mitjans i opinadors han reconegut, el paper d’ERC ha estat clau per l’acord del darrer minut. Sense protagonismes, sense ambicions, amb lleialtat, sense traïcions. I aguantant la pressió des de l’esquerra dels que ens demanàvem que féssim una pinça amb la CUP i tombéssim al candidat de Junts pel Sí. Molts deien que no fèiem res, que estàvem desapareguts. Però hem fet una feina molt important, intel·ligent i amb molta discreció.
Una vegada més ERC hem posat el país per davant del partit, que és com sempre hauria de ser ja què els partits són eines al servei del país i la seva gent. Era clar que el desacord a part de ser una pèssima notícia pel sobiranisme perjudicava especialment a la CUP i a CDC. Les perspectives electorals per ambdós partits al març eren molt dolentes, haurien pagat un preu alt per tancar-se en banda i no fer cap renuncia substancial.
La CUP hauria pogut desaparèixer del parlament. Artur Mas hauria donat la imatge de preferir la presidència al procés, a la independència. Però de què ens servia guanyar les eleccions, sumant majoria o no amb la resta de diputats independentistes, si el sobiranisme queia en el desànim, si s’obrien unes ferides que costaria anys tancar-les, si afeblint-se CDC perdíem suport al procés de part de la burgesia.
Els nostres diputats i especialment el nostre president mai van caure en el desànim. Van estar lluitant fins el darrer minut per poder assolir l’acord. I ara, vist amb un dies de perspectiva, podem dir que ha estat un bon acord. Un acord que torna la il·lusió i l’autoestima a les files del sobiranisme i el desànim a l’unionisme. Intangibles importants. Un acord que garanteix l’estabilitat i facilita la governabilitat pels propers mesos i ens permet encarar amb força el procés constituent que ha d’eixamplar el suport social a la nova república. També és un bon acord perquè enforteix Convergència en uns moments difícils pel partit. I al sobiranisme ens interessa un centre dreta independentista fort.
I un cop el president Mas renunciava a la candidatura a la presidència hem de reconèixer que Convergència va escollir bé el seu candidat. El ja president Carles Puigdemont promet grans moments parlamentaris. En una tarda, la primera, ja va deixar clar que és un polític brillant, i un bon president muscula el procés.
Un acord que ens permet tenir un nou govern amb uns líders potents com Puigdemont o Junqueras. Mentre a Espanya diversos caps de fila no tenen clar el seu futur més proper. I tot i que els uneix la voluntat de frenar els anhels de llibertat del poble català, tenen seriosos problemes per formar govern. Si és que no anem a noves eleccions.
Albert González és secretari de Comunicació d’ERC al Camp de Tarragona
Equip de redacció
