.

Els germans Tonet i Joan Blázquez (esquerra) amb els seus nous mànagers

Els germans Antoni i Joan Blázquez (esquerra) amb els seus nous mànagers de Pol&Lo

La banda tarragonina de pop-rock Love and chips està d’enhorabona. El grup format pels germans i compositors Antoni Blázquez (veu i guitarra) i Joan Blázquez (bateria), Àlex Pouget (guitarra i cors) i Gustavo Lettieri (baix i cors) ha signat amb els seus nous managers, POL&LO, que els ha de permetre fer el salt a nivell internacional.

La formació ja porta temps treballant en el que serà el seu nou disc i, el proper 20 d’abril, enregistraran a l’estudi del productor David Rosell. Es preveu que el llençament de l’àlbum tingui lloc durant el mes de maig.

Pel què fa a la difusió, ha explicat Joan Blázquez, “la idea és promocionar-lo a Espanya i Mèxic, però ràpidament ens promocionaran a altres països europeus”. Això sí, a l’espera de polir tots els detalls i acabar l’enregistrament del disc, encara estan per concretar les dates i els llocs on farà la gira Love and chips.

Per anar fent boca, la banda ja ha publicat un videoclip enregistrat a la Casa Castellarnau de Tarragona, com a avançament del què es podrà escoltar en el seu debut sota el nom de Love and chips.

Els orígens de Love and chips

La banda es forma el juny del 2012, quan els seus components abandonen les respectives formacions per “crear un projecte més contundent, més directe, seriós, adult i amb un control individual” que els permetés “aconseguir un so i unes cançons úniques per fer de Love and chips una banda totalment nova i original. En aquest transcurs, el grup compon la cançó oficial dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017 “Competir és compartir” en quatre idiomes: castellà, català, anglès i francès. És en aquesta primera peça on ja s’aprecia l’estil de Love and chips, marcat per l’interès en el pop-rock i el pop-punk.

Però no va ser fins un any més tard quan, després de tancar-se literalment en el seu petit estudi d’Altafulla a la recerca d’un nou so, donarien amb el que buscaven i defineixen avui en dia a Love and chips: riffs de guitarres explosius, veloços i fàcils de recordar. Bateries implacables i contundents; i baixos i guitarres que van a una.Pel què fa a la veu, a càrrec d’Antoni Blázquez, aposten per “melodies amb influència britànica acompanyades per segones veus d’agressivitat americana i cors tènues d’influència sixties”.

A tot això, hi afegeixen un núvol de sintetitzadors. En aquest sentit, el més identificatiu del grup és la fusió del pop-rock i el pop-punk “fent d’una cançó una experiència de replay continu com són What kind of joke is love?, Special day o Fast night train.

En l’actualitat Love and chips es troba gravant el seu primer àlbum i preparant per a la seva primera gira sota el nom del single Smile.