El 'Quixot' editat a Tarragona
Amb motiu de la commemoració dels 400 anys del Quixot d’Avellaneda, aquest matí la tinent d’alcalde de Cultura, Begoña Floria, la cap i professora del Departament de Filologies Romàniques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Natàlia Català i Maria Herrera respectivament, han presentat els actes que comencen avui mateix, amb la conferència ‘Tarragona ara fa 400 anys en el context del Quixot apòcrif’, a càrrec de Salvador-Joan Rovira (URV).
La Casa de les Lletres ja s’havia proposat aquesta celebració com un dels objectius per a aquest any, juntament amb el Departament de Filologies Romàniques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Amb les activitats que avui es presenten, el que es vol en primer lloc, “és donar a conèixer a tothom aquest fet singular, que es considera un dels més destacats de la història cultural tarragonina. Donar-lo a conèixer i, alhora, reivindicar-ne l’interès que té com a obra literària”, subratlla l’Ajuntament.
Els actes que s’han organitzat són d’una banda una exposició divulgativa, que podrà veure’s en principi a l’Antic Ajuntament (a partir del 27 de novembre) i després itinerarà per diferents espais de la ciutat i un cicle de conferències a través del qual es coneixerà diferents aspectes de l’obra: context històric, valor literari, relació amb l’altre Quixot, interès bibliofílic, etc…
El proper dimecres 26 de novembre, a partir de les 18h, tindrà lloc una sessió monogràfica, a càrrec d’alguns dels màxims especialistes en l’obra (Luis Gómez Canseco, de la Universidad de Huelva, Milagros Rodríguez Cáceres i Felipe Blas Pedraza, de la Universitat de Catella-La Manxa, a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. El cicle es tancarà amb la conferència d’Eloy Hernández, membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, sobre l’interés bibliogràfic de l’obra (3 de desembre a les 19h a la Sala d’Actes de l’Ajuntament).
L’aniversari
L’any 1614, a la impremta de Felip Robert, a Tarragona, s’imprimia el llibre titulat ‘Segundo tomo del Ingenioso Don Quijote de la Mancha’, del qual es declarava autor Alonso Fernández de Avellaneda. El fet va molestar Cervantes, que llavors es va apressar a editar la seva segona part. Temps després, els tarragonins encara tenien un cert sentiment de culpa pel fet d’haver fet enfadar l’autor del Quixot. I durant el segle XIX es van fer actes de desgreuge i d’homenatge a Cervantes.
