Gay de Liébana, durant la seva intervenció al Palau Firal
L’economista José María Gay de Liébana ha dibuixat avui un panorama econòmic dantesc per al nostre país en els propers anys, però no per això ha deixat de perdre l’esperança. En una magistral conferència pronunciada a Tarragona -en la línea de les que ens té acostumat a fer-, i aquest cop molt accidentada, Gay de Liébana ha alertat que Espanya “pot acabar sent la mà d’obra d’Europa”. L’economista ha alertat d’una possible recessió i de l’arribada d’una deflacció econòmica.
L’economista mediàtic ha estat convidat per la Cambra de la Propietat Urbana per pronunciar una conferència a la sala August del Palau Firal, en el que suposava un dels actes centrals de celebració dels cent anys de la corporació tarragonina.
Però si Gay de Liébana s’ha enfrontat amb èxit amb periodistes i amb economistes que li volen rebatre les seves idees, avui ha trobat el pitjor enemic possible en una tecnologia que li ha jugat una mala passada i ha endarrerit l’inici de la conferència mitja hora perquè el power point de la sala ha fallat. Gay de Liébana és un conferenciant lligat a un power point. I sense power point no hi ha Gay de Liébana. Al final ho ha hagut de substituir amb un PDF, amb el visible enuig del conferenciant per les condicions tècniques amb què s’ha trobat.
El convidat ha estat contundent i ha rebatut el clima de quasi eufòria econòmica que vol transmetre estratègicament el Govern central, desmuntant l’optimisme que setmana rere setmana destil·len les rodes de premsa posteriors als consells de ministres i les intervencions dels ministres d’Economia i Hisenda. Tot això, trobant-se en les primeres files el subdelegat del Govern central, Jordi Sierra, i part dels regidors del PP a l’Ajuntament de Tarragona.
Després de fer un repàs paorós dels índexos econòmics del país -atur, dèficit públic, endeutament, ralentització de les exportacions- ha situat el pitjor dels mals en un atur del 24,4%, amb 5,5 milions d’afectats, mentre que França, amb un índex de desocupació que arriba al 10,5, “té un Govern que no dorm per les nits”. La despesa pública és la traducció final de tots els mals. El futur que ens espera són “1,8 bilions d’euros de deute que haurem de pagar, deute que passarà als nostres fills i als fills dels nostres fills”. I es pagarà amb “impostos i més impostos”. Gay de Liébana troba intolebale que l’Estat hagi incrementat la despesa pública en 300.000 milions des del 1995.
La reforma fiscal del Govern Rajoy es tradueix en què “s’afusella la petita empresa” i no es toca la gran. La pujada de l’IVA s’ha carregat indústries culturals, bars i perruqueries. En Seguretat Social, el dèficit d’11.000 milions fa poc viable el sistema, i la reducció de cotitzants i l’augment de pensionistes fa que la situació sigui explosiva.
Malgrat el tsunami anunciat, l’economista sempre mostra el costat positiu en acabar les conferències: “Hi ha vida, però cal canviar-ho tot, el model polític i econòmic, o estarem condemnats a ser el sud d’Europa”.
