Jordi López Vilar és Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica
La necròpolis paleocristiana és un dels jaciments arqueològics tarragonins dels què podem destacar dos aspectes pel que fa a la seva excavació i conservació. Per una banda, va ser objecte d’una excavació científica prou digna pel temps en què va ser feta, en part gràcies a les gestions del cardenal Vidal i Barraquer que va introduir-hi un arqueòleg de primera línia com mossèn Joan Serra Vilaró. Un interès del tot comprensible atès que podia desvetllar els orígens del cristianisme a la nostra ciutat. La part negativa fou el destí de les restes, que quedaren cobertes i parcialment destruïdes per la fàbrica de tabacs, a excepció de dues criptes i el sector més proper al carrer Ramon i Cajal. Allí s’hi edificà un museu que va constituir, però, tot un mèrit per aquella època i que avui, per vergonya de l’administració, resta tancat a la visita pública.
Quan el 1994 aflorà una segona basílica paleocristiana en el solar actual de Parc Central el destí fou similar: després de la seva excavació, la desaparició del jaciment amagada sota l’eufemisme d’un “trasllat” a l’aparcament del centre comercial. D’aquesta manera, el segle XX ha suposat per Tarragona la destrucció del que hom ha considerat el conjunt martirial més imponent d’Hispània. És cert que la informació científica i els objectes s’han recollit en la seva major part, però també ho és que la possibilitat de tenir un parc arqueològic de primera línia s’ha malbaratat.
L’excavació que aquests dies s’està duent a l’antiga Tabacalera per conèixer l’estat en què va quedar la basílica de Sant Fructuós era necessària. Cal saber en quin estat està l’edifici i recuperar-lo si és possible. És el temple cristià més antic del que tenim restes materials a Tarragona i dins l’arqueologia hispànica té una gran importància. Preveure la seva recuperació museística dins el projecte de la futura Tabacalera significa, en certa manera, reparar el greuge que les administracions han comès contra aquest jaciment al llarg del segle XX.
Jordi López Vilar és Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica
