Rocio León
Ens ha tocat viure una època en què la paraula pobresa afecta nous àmbits als quals fins ara ningú no havia pres en consideració. És el cas de l’energia.
En els darrers temps es parla molt de pobresa energètica, i molt poc de què és i com afecta a la nostra societat. I és que com a conseqüència de la crisis i la mala gestió del Govern d’Espanya, liderat per Mariano Rajoy, en política energètica, moltes famílies no tenen capacitat per costejar l’energia suficient per satisfer les seves necessitats més bàsiques.
És calcula que a Espanya gairebé set milions de ciutadans i ciutadanes tenen moltes dificultats per fer front als rebuts energètics – electricitat i gas – a finals de mes. Aquest fet fa que moltes famílies hagin d’elegir entre fer front a aquest rebut o donar de menjar a les seves famílies, pagar l’aigua, o tota una sèrie de qüestions bàsiques de subsistència per una vida digna.
Davant aquesta situació reclamem que els governs de l’Estat i de la Generalitat d’una vegada per totes afrontin els problemes que pateix la societat i donin respostes útils. En el cas del Govern espanyol no sols no ofereix respostes sinó que a més presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei que es va aprovar al Parlament de Catalunya per combatre la pobresa energètica. Aquesta decisió posa en entredit la sensibilitat social i el respecte a les persones que les politiques del Govern del PP ha aplicat des de governa .
Els informes de l’INE determinen que gairebé el 14% de les llars no poden mantenir els habitatges a una temperatura adequada, el que posa en risc, especialment, la vida dels nens, ancians i malalts. Aquestes mateixes dades diuen que la taxa de famílies que destinen més del 10% de la seva renda a electricitat i gas arriba al 16.6% una dada que considerem que es del tot insostenible.
Davant aquest greu problema que afecta directament a la qualitat de vida i la salut dels ciutadans, tenim un Partit Popular que mira cap a un altre lloc o considera donar algun ajut com si d’una almoina es tractes per als casos més extrems.
Per contra, els socialistes creiem que el problema s’ha fet tan gran que hem de revisar-ho tot, fins i tot aquelles mesures que vàrem adoptar nosaltres i que ara ja poden haver quedat desfasades. Cal revisar a fons el nostre sistema energètic, decidir quines apostes fem per disposar d’energia més barata i segura i com ajudem a estalviar i ser més eficients en el seu ús.
La dreta s’escandalitza quan diem que l’energia s’ha convertit en un nou dret, que com a tal l’ha de garantir el sector públic i que això vol dir que des d’aquest hem de tornar a intervenir en empreses públiques o mixtes que trenquin els monopolis que abusen impunement dels consumidors. El cas d’Endesa que aquestes setmanes ha fet públic que repartirà un dividend de tretze mil milions d’euros, tres mil milions dels quals són dels seus beneficis a Espanya és escandalós. Per la quantitat i perquè aquests dividends se’n van cap a Itàlia. I per si no n’hi havia prou, els crèdits que sol·licitarà per pagar-los els ho concedirà una entitat bancària d’Holanda. És a dir, quan vostè, lectora o lector consumeix electricitat se’n beneficien a Itàlia.
I mentre tot això es planteja – el PP i CiU naturalment no ho faran, – hi ha milers de persones que no poden esperar perquè avui no troben feina i estan en una situació totalment vulnerable. Cal garantir-los l’accés a una tarifa social en funció dels seus ingressos i no del mercat o la voluntat d’unes empreses que tan sols busquen els beneficis. L’objectiu final és aconseguir que les famílies que més afectades s’han vist per la crisi econòmica, no pateixin talls de subministrament a l’hivern, finançant la diferència entre la tarifa social i el consum real a través de fons públics.
Rocio León Aller.
Sec. de Polítiques Socials del PSC a Tarragona.
