Imatge d’una mesa electoral instal.lada a Tarragona. Foto: Tots21
Una derivada que els alcaldes i alcaldesses es miren amb lupa en unes eleccions que no són municipals és el resultat que es dona al seu municipi. ‘Hi ha vot de càstig a la meva gestió? M’estan premiant? És un efecte general al que no puc fer-hi front?’, són les preguntes habituals que es donen els mandataris i mandatàries locals i que confirmen diferents fonts. Alguna cosa d’això hi ha, però unes autonòmiques no són unes municipals.
La comparativa té el hàndicap que el Pdecat participava enguany separat de Junts, i cal tenir present que els socialistes han pujat arreu en vots i ERC, tot i guanyar a la circumscripció de Tarragona, ha perdut vots. A més, la participació ha baixat 28 punts a la província.
Jordi Jové, regidor de Comunicació de l’Ajuntament de Castellvell del Camp -per ERC-, corrobora com es viuen unes autonòmiques governant un Ajuntament: ‘T’estàs examinant contínuament, és una avaluació continuada encara que les eleccions no tinguin res a veure amb l’Alcaldia’.
A La Canonja, socialista des que es va assolir la municipalitat -eufemisme per anomenar la segregació respecte a Tarragona- els socialistes han matxacat els rivals el 14-F, amb dues vegades i mitja el nombre de vots respecte al segon, que ha resultat ser Vox -762 contra 300 vots-. A les municipals de 2019, els socialistes van assolir 1.700 vots i el següent a la llista d’aleshores, AMUNT, 285. Ara bé, a les autonòmiques de 2017, Ciutadans va aconseguir una gran victòria -1.511 vots contra els 786 dels socialistes-. Si l’oposició creu que s’està acostant a Roc Muñoz, s’ho ha de fer mirar.
A Almoster, al Baix Camp, el sempitern alcalde d’ERC, Àngel Xifré -ho és des de 2004-, és àmpiament popular: va aconseguir set regidors, per dos Junts. Ara bé, diumenge es va girar la truita… de nou: Junts ha guanyat amb 263 vots i ERC ha quedat en segon lloc amb 184. De fet, res de nou sota el sol perquè en 2017 també va guanyar Junts, amb una distància de 350 contra 263.
A Les Borges del Camp hi havia un afegit que conferia més emoció a les eleccions de diumenge: el seu alcalde era candidat per Junts i anava a la llista de número 5. Finalment, l’escrutini l’ha deixat fora en fer el tall amb quatre diputats. Doncs bé, a Les Borges, Junts ha guanyat de carrer per davat d’ERC: 356 a 252 vots, ambdós molt lluny dels següents classificats. Són uns resultats similars als de les autonòmiques de 2017.
Prades té una aldessa carismàtica, Lídia Bargas, que suma victòria rere victòria. Ahir, la seva formació, Junts, va frenar l’ascens general d’ERC i ambdues formacions van empatar a 110 vots. Fa tres anys, però, Junts havia guanyat per 163 a 137 vots. Als Pallaresos, un altre empat en primera posició: entre ERC i els socialistes. ERC és a l’oposició municipal i el PSC cogoverna. Aquí, la recuperació socialista de diumenge ha estat molt notable.
A Riudoms, no hi ha hagut ‘efecte vacuna’… o sí –la polèmica per la vacunació de l’alcalde, Sergi Pedret-. Tal vegada no ho sabrem mai. Junts, la formació de l’alcalde, vencia diumenge superant ERC per 825 contra 702 vots-. Fa tres anys, Junts va arrasar, això sí.
A Mont-roig del Camp, l’oposició acaba de protagonitzar un fet insòlit: va tombar en el darrer ple l’aprovació dels pressupostos municipals de 2021. Caldrà tornar a negociar. Hi governen els socialistes amb Fran Morancho al capdavant. Ara bé, les eleccions d’ahir l’han reforçat: el PSC va quedar molt superat a les autonòmiques de 2017, situant-se en una llunyana quarta posició. Diumenge va quedar segon, rere ERC i guanyant deu punts, mentre ERC en va afegir tres. L’increment socialista s’explicaria per l’ensulsida de Cs. Vox també esgarrapa un bon tresor i se situa quarta amb un botí d’un 14,08%, però no puja tant com a Salou, Vila-seca o La Canonja, en què ha quedat segona. Hi ha efecte alcalde? Difícil saber-ho.
Mont-roig té una configuració demoscòpica sui generis: Mont-roig per un cantó i Miami per un altre, i l’actual alcalde és de Miami. Es pot donar el cas que a unes locals, gent de Mont-roig no voti socialista per què el candidat és de Miami, i en canvi sí voti PSC a les autonòmiques. A Mont-roig se sospita que l’efecte alcalde ha estat significatiu ja que en gairebé totes les meses electorals de Miami s’ha votat socialista, menys una que ho ha fet a Vox i que correspon als electors del golf Bonmont.
A Torredembarra i a Altafulla, els sengles alcaldes d’ERC han guanyat a casa seva. En el primer cas, el carismàtic Eduard Rovira, amb un apassionant frec a frec amb els socialistes -1.331 a 1.124 vots-, mentre que a l’Altafulla de Jordi Molinera i Alba Muntadas -coalcaldes-, la diferència ha estat de 36 vots davant Junts: 548 a 512, una distància en percentatge similar a la de 2017, però canviant el principal rival. Llavors va ser Ciutadans i ara, Junts.
A Constantí, l’alcalde que més arrasa al territori, el socialista Óscar Sánchez, ‘guanya’ també diumenge i a major distància que en 2017: arrastra 529 vots, contra els 354 del segon classificat, ERC. Són 10 punts de diferència, quan en 2017 era de 28 dècimes.
Jaume Garcia
Equip de redacció
