Tram de tercer carril
Foment del Treball mostra la seva preocupació per la desaparició de l’ample de via ibèric a la licitació dels trams del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i Vinaròs i entre Vinaròs i Castelló.
Consideren que “aquesta interrupció en l’ample de via ibèric talla les comunicacions ferroviàries entre Catalunya i Andalusia i entre l’Aragó i el Llevant i obliga al trànsit de mercaderies a utilitzar vies alternatives en aquests trams, la qual cosa encareix els costos i elimina el gran avantatge competitiu del Corredor Mediterrani”. Sorprèn, a més, que per a aquests trams no s’apliqui la solució anomenada ‘tercer fil’, que permet incorporar l’ample de via internacional sense eliminar l’ample ibèric.
Com és conegut, el disseny de construcció del Corredor Mediterrani s’assenta en l’aprofitament de la xarxa d’ample ibèric existent, incorporant al llarg de la seva extensió l’anomenat tercer fil, que permet l’ús de material rodant tant d’ample ibèric com d’ample internacional o UIC. Però, com indiquen, “en els trams assenyalats es trenca amb aquest disseny. Cal recordar que l’anomenat tercer fil ja constituïa, donades les restriccions pressupostàries, l’opció més econòmica i introduïa restriccions, davant de la de nova construcció d’una via específica al llarg del Corredor” assenyalen.
Per tot això, “sorprèn que, donats aquests antecedents, no s’hagi corregit aquest greu error de disseny en la licitació publicada al BOE de 14 de novembre. És a dir, que no s’hagi introduït en aquest tram, com a la resta, el tercer carril, que permetria el pas de material rodant de tots dos amples. En la memòria del projecte, que hem llegit amb deteniment, s’insisteix que únicament s’estableix un únic ample, l’ample internacional, de manera que els tràfics que procedeixin del sud de Castelló o bé del nord de Tarragona i que provinguin de destinacions en què únicament hi ha l’ample ibèric (en aquest moment tots els trànsits ferroviaris a Espanya), no podran passar al llarg de la costa en mancar al Corredor Mediterrani aquest ample ibèric a l’esmentat tram Vandellòs-Castelló. Això suposa una nova i addicional ruptura de càrrega amb els seus corresponents costos associats” declaren.
Pèrdua de comunicació entre Aragó i Llevant
Alerten a més que “és especialment gavíssim tallar les comunicacions ferroviàries entre l’Aragó i Llevant, que actualment i per competir amb la carretera circulen via Tarragona. El projecte (i per tant el Ministeri de Foment) suggereix que alternativament es circuli per la línia de Sagunt a Terol, actualment en desús pels operadors ferroviaris al tractar-se d’ una línia les condicions operatives la fan absolutament anticompetitiva en costos (és un tram sense electrificar que exigeix locomotores dièsel, rasants més pronunciades, limitacions de càrrega remolcable, etc.)”.
El mateix passa amb els tràfics Catalunya -Andalusia, que s’hauran de desviar per Madrid o, encara pitjor, amb els tràfics que van destinats a punts del Corredor i que es veurien obligats a canviar d’ample: “en ser impossible competir en aquestes condicions, aquests tràfics juntament amb els anteriorment citats desapareixeran immediatament, fent encara més petita la quota ferroviària, ja actualment ridícula” critiquen.
En resum, segons Foment de Treball “es dificultarà encara més la competitivitat del ferrocarril de mercaderies respecte a altres mitjans de transport. En aquest sentit, el Corredor Mediterrani ha de la seva oportunitat estratègica en la seva capacitat per transportar mercaderies a costos realment competitius. Sorprèn que a la meitat del Corredor els seus tràfics interiors i ja existents s’hagin de veure afectats pel disseny escollit i per la ruptura de càrrega que imposa”.
