Al darrer Consell Plenari l’Ajuntament de Tarragona va aprobar una moció de suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i en contra del recent Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. Des d’ERC-MES-MDC celebrem que la ciutat es posicioni de forma inequívoca al costat de les nostres comarques germanes de l’Ebre.
Ens oposem frontalment a un Pla Hidrològic que, per començar, ve imposat a corre-cuita i corrents per un govern en funcions, el del PP, que no sap si continuarà. Algú em pot dir en quin punt del programa electoral del PP hi figura el compromís de fer aquest Pla concret? Però si les eleccions van ser fa un mes i escaig!
Els dirigents del PP farien bé d’explicar-nos en què consisteix aquest particular sentit de la democracia que gasten: fan el que no porten al programa, no fan allò que hi porten i persegueixen les urnes. Admetrem que tot això casa prou bé amb aquella testicular doctrina promulgada per un dels seus més insignes referents morals, aquell que consideraba que el transvassament de l’Ebre seria un “paseo militar” que es faria “por cojones”. Se’n recorden del Sr. Arias Cañete, oi?
Clar que aquell transvassament tenia un impacte 2,5 vegades menor que això d’ara, que per si algú s’ha perdut, bàsicament consisteix en tancar-nos l’aixeta. Ells ens volen tancar l’aixeta, nosaltres volem marxar. Que potser no és millor que sigui l’Agència Catalana de l’Aigua qui assumeixi la responsabilitat de les nostres conques hídriques i regir-nos per la llei internacional en les que siguin compartides?
Parlem de cabals. La Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va xifrar en 9.900 hm3 anuals el cabal d’aigua del tram final del riu els anys humits; 7.700 hm3 els anys normals; 5.800 hm3 els anys secs; i 3.500 hm3 els anys de sequera prolongada. Doncs bé, el nou Pla preveu un cabal de poc més 3.000 hm3 sense distingir els anys secs dels humits. Dues tasses!
Ja em disculpo però evitaré referir-me a la costosa construcció de 56 nous embassaments. Això m’obligaria a remetre’m (molt a contracor) a un altre referent moral, ara el de debò (el St. Cristo Gros). Ell que tant disfrutava inaugurant-los!
Així que estem davant d’un atemptat contra el tram final del riu i el fràgil ecosistema del Delta. Parlem del risc de les seves activitats econòmiques, agrícoles i pesqueres de les Terres de l’Ebre. I parlem d’una cultura i un paisatge. Parlem del país.
La causa és noble i els interessos són els de la nostra gent, per això no podem votar en contra ni abstenir-nos-en. Votarem sempre a favor i farem el que convingui. Ens retrobem diumenge 7 de febrer a Amposta, que lo riu és vida i ara baixem natros.
Xavier Puig Andreu
Conseller d’ERC-MES-MDC
Equip de redacció
