Vilallonga obre el primer Museu del Cinema de la demarcació

🔊 Escoltar la notícia

Vilallonga del Camp inaugurarà el primer Museu del Cinema de la demarcació de Tarragona, ubicat al Centre Cívic i ho farà aprofitant els dates de la Festa Major d’hivern, el proper divendres, 10 de novembre.

El museu serà de titularitat municipal i farà un repàs a la història del setè art des del punt de vista de l’exhibició i de l’espectador i també un repàs al que ha suposat el cinema per a Vilallonga, ha destacat a Tarragona21 la regidora de Cultura, Gemma Benaiges.

Per fer possible el Museu, el consistori s’ha acollit a una subvenció de la Diputació de Tarragona, amb la qual s’ha pogut portar a terme les obres de remodelació i adecuació del recinte, situat un primer pis del Centre Cívic i que ha canviat completament d’aspecte.

La inauguració comptarà amb un director de primer nivell, Ventura Pons. Serà el divendres 10 de novembre per la tarda. Abans de la inauguració, Pons protagonitzarà el pregó inaugural de les festes, a les 19 hores.

El Museu ha estat la culminació d’un espectacular treball de col·leccionista del veí de Vilallonga Josep Maria Vallès. Apassionat del cinema, ha col·leccionat tota mena d’objectes relacionats amb el cinema i disposa d’un relat recuperat de totes les pel·lícules que es van exhibir a la sala de cinema del Centre Recreatiu en els seus més de 50 anys de vida.

En 2014, el Centre Cívic va viure una exposició sobre el món del cinema, que celebrava els 50 anys de la sala de cinema. En aquelles dates també es va publicar un llibre d’història del món del cinema a Vilallonga. Era l’inici del que acabaria culminant amb el museu.

Al Museu del Cinema s’hi podran veure 13 màquines de projecció de gran format per a exhibició professional, desenes més de petit format per a cinema domèstic, aparells que es remunten als anys 30 del segle XX, cintes de pel·lícula de 70 mil·límetres, altres de 35 mil·límeres, de 9,5, i d’altres de Súper 8, a més de cartells de films, els clàssics fotogrames colorejats a mà, diapositives fixes que eren anuncis que es projectaven, programes de mà i documents de llicències d’emissió de la censura. “També disposem d’una cabina de projecció, la del cinema, a la què es podrà accedir a través d’una finestra”, relata Josep Maria Vallès a Tarragona21.

Una de les joies és un projector que funcionava amb carbó i emetia fum, que s’expulsava a partir d’una xemeneia. “El carbó servia per cremar una vareta, que s’il·luminava i amb un gran mirall situat al seu darrere, donava llum al projector”. La màquina es posarà en marxa aquests dies.

Una altra joia és un cartell original de ‘La Guerra de les Galàxies’, que al mercat de compra-venda per internet podria sortir per 2.000 euros o més.

La pròpia sala de projecció del Centre Recreatiu és un museu vivent: recorda poderosament la sala de la pel·lícula ‘Cinema Paradiso’ i Josep Maria Vallès exerceix el paper d”Alfredo’, el projector de les pel·lícules que li ensenya el setè art a un marrec anomenat ‘Salvatore’.

Tanta quantitat de material té en Josep Maria que el Museu anirà renovant el seu fonts amb el pas del temps perquè no exhibeixi sempre els mateixos materials.

El Museu s’estructura en tres apartats, un dedicat a la maquinària de projecció, un altre gràfic, amb pasquins, programes de mà, pòsters i fotografies colorejades, també un espai dedicat al No-do, i finalment, un espai destinat als tres cinemes que ha tingut Vilallonga: el Nou, l’Edison i l’actual, el Centre Recreatiu. En un racó de l’entrada hi ha fileres de les primeres cadires que va tenir l’actual cinema de Vilallonga, que han estat repintades.

L’obra de Josep Maria Vallès

Vallès va començar a relacionar-se amb el món del cinema en 1974, quan va fer d’ajudant de projectista de cinema a Vilallonga. Sempre s’ha mogut entre Reus i Vilallonga. En 1981 va passar a ser operador al cinema Monterrosa de Reus. Va treballar també per als cinemes Cosmos, Centre de Lectura, Orfeó Reusenc, La Palma de Reus i evidentment, a Vilallonga. “Al Centre de Lectura, quan fan passis en 35 mil·límetres, encara em demanen que hi vagi”.

“A part de les que exposem aquí, tinc entre 25 i 30 màquines de projecció més. Algunes me les donaven quan tancaven els cinemes i d’altres les comprava jo”, assegura. Al Museu de Vilallonga es podrà veure una màquina de projecció del Kursaal de Reus, mític cinema tancat ja fa moltes dècades. “Quan va tancar portes, les butaques i la màquina van anar a parar a l’Institut Pere Mata, on s’hi feien projeccions. Però posteriorment es va reformar l’espai i em van dir si m’interessava tenir la màquina. Evidentment, vaig dir que sí”, relata Vallès.

Un enfoc pedagògic i un projecte turístic

La regidora de Cultura, Gemma Benaiges, ha destacat que el Museu està plantejat com un equipament “eminentment pedagògic”, on s’atendrà especialment “els alumnes d’escoles, instituts i fins i tot de les universitats”, amb l’objectiu de formar, però també “perquè serveixi per als investigadors del cinema, començant pels vilallonguins i vilallonguines”.

Una segona fase suposarà treballar amb la regidora de Promoció Econòmica per crear un paquet turístic local, “que inclourà l’ermita del Roser, el Museu del doctor Pere Virgili i el Museu del Cinema”. L’Ajuntament buscarà així “dinamitzar econòmicament sectors com el de la restauració de Vilallonga”. El consistori ha volgut fer una aposta ferma pel cinema “perquè calia buscar un aspecte promocional propi, que no es dóna en altres llocs”.

El cinema a Vilallonga

Els inicis del cinema a Vilallonga es remunten a 1922, quan un empresari local, Pere Torres, hi va apostar. El cinema era aleshores mut. Veient que hi havia demanda, el 1928 va decidir llogar un local específic només per a projeccions de cinema de cap de setmana.

Temps després vindria el cinema del Centre Recreatiu. I fins i tot, durant tres anys (1964-67) hi van coincidir dos cinemes. La sala del Centre Recreatiu va funcionar des del 1964 i fins al 1990, quan l’entitat ja no se’n podia fer càrrec i l’Ajuntament va decidir fer-ho per evitar el seu tancament. Ara com ara, l’Ajuntament ha assumit la gestió i manteniment. Sortosament, el ‘Cinema Paradiso’ de Vilallonga només va restar tancat uns mesos.

Jaume Garcia