Uns 50 mossos investigats internament o als jutjats pels aldarulls per la sentència del Suprem

🔊 Escoltar la notícia

Mig centenar de mossos d’Esquadra estan sent investigats pels jutjats o per la Divisió d’Afers Interns (DAI) per la seva actuació en els aldarulls de l’octubre passat arran de la sentència del Tribunal Suprem. Ho ha dit el director del cos, Pere Ferrer, durant la presentació de l’auditoria interna sobre aquells dies. Entre les vuit propostes d’aquesta auditoria, destaca la de reforçar les ARRO, antiavalots, de l’àrea de Barcelona, i que depenguin més dels comandaments centrals per millorar la gestió dels aldarulls, que es concentren principalment a la capital i el seu entorn. També aposten per enfortir la mediació i fer una comunicació més proactiva i periòdica sobre la gestió de les “anomalies” internes i les mesures correctores aplicades.

Entre el 2017 i el 2019 hi va haver unes 18.200 mobilitzacions a tot Catalunya, unes 16,6 cada dia, el 90% de les quals van ser sense incidents. En canvi, entre el 14 i el 27 d’octubre del 2019 es van produir 877 mobilitzacions, 67 de mitjana cada dia, una mitjana quatre cops superior a l’anterior, i el 81% de les manifestacions van ser sense incidents, 169 van registrar vandalisme o enfrontaments, el 83% van ser durant la primera setmana i la meitat a la província de Barcelona. A Tarragona es van fer el 22% de les mobilitzacions, a Girona el 15% i a Lleida el 12% del total. En concret, el primer dia de mobilitzacions se’n van fer 181, i el segon dia amb més mobilitzacions va ser el divendres 18, amb 167.

Fins al moment, s’han obert 34 investigacions amb uns 50 agents implicats, la meitat de les quals han acabat als jutjats denunciades pels ciutadans afectats, entre les quals cinc per part d’Irídia i quatre per Amnistia Internacional. De les altres 17 investigacions internes, nou han acabat a la DAI, de les quals dues s’han tancat sense sanció, sis segueixen obertes i una ha acabat amb una sanció de suspensió de sou i feina. Cap agent ha estat canviat d’unitat de moment. Nou de les investigacions judicialitzades han estat denunciades per les entitats de drets civils. L’auditoria s’ha fet amb més de 1.000 hores de feina, visualitzant imatges i escoltant converses per emissora, i amb entrevistes a més de 100 agents, comandaments i ciutadans.

En la seva intervenció, el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha dit que aquesta auditoria és una “revisió de 360 graus” de la presa de decisions, les eines policials utilitzades, la interpretació dels protocols, les actuacions individuals i la comunicació pública d’aquells dies. En tot cas, ha dit que el model de seguretat i ordre públic dels Mossos és propi, està fixat pel Parlament i es pot analitzar, però no es pot posar en risc.

El conseller ha lamentat que les manifestacions violentes d’aquells dies van tapar les massives manifestacions pacífiques dels mateixos dies. Per això, la policia va haver d’actuar, i ho va fer amb encerts i errors, ha admès. Ara, després de prometre-ho dies després d’aquells aldarulls, la policia catalana ha fet pública una auditoria sobre la seva actuació. “Qui és capaç de fer una auditoria com aquesta i fer-la pública?”, s’ha preguntat.

Buch ha dit que cal reforçar la confiança entre ciutadania i policia i creu que els Mossos han de tenir en el seu ADN “la millora contínua, l’autoavaluació permanent, l’autoanàlisi”.

Per la seva banda, el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha dit que aquells dies la policia catalana va tensionar-se fins al límit a causa del gran volum de manifestants extremadament violents, que va suposar un canvi d’estratègia per part de molts esvalotadors.

Ferrer, màxim responsable polític de la DAI, s’ha mostrat confiat en l’actuació d’aquesta unitat, i ha dit que la policia és una estructura d’estat que no es pot posar en dubte o qüestionar totalment per alguns “desencerts”.

El comissari en cap, Eduard Sallent, ha reconegut que l’ús de la força per part de la policia és un dels elements que pateix més “escrutini i exigència” per part de la ciutadania catalana. En aquest sentit, ha assegurat que les mobilitzacions post-sentència van ser un moment excepcional i que els Mossos van tenir en compte el moment que vivia la societat catalana, amb la intenció de ser més tolerants i permissius en l’ocupació de la via pública, deixant “clares” les línies vermelles que eren defensar les infraestructures estratègiques. El dispositiu, en tot cas, va ser “defensiu i passiu”, mantenint els agents les posicions estàtiques excepte un sol dia.

L’acte ha conclòs amb la intervenció del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha recordat que el control democràtic de la policia va a favor del cos, com va passar amb la instal·lació de càmeres de vigilància a les comissaries. En tot cas, ha instat el cos a no tancar l’avaluació amb aquella auditoria i els ha demanat que busquin models policials amb els quals comparar-se o aprendre.

A la presentació, primer acte públic de la Conselleria des de la pandèmia, s’ha guardat un minut de silenci i hi ha acudit representants de SOS Racisme, Amnistia Internacional, el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia i sindicats policials, entre altres.

Pol Solà/Norma Vidal – ACN