.

20150225092125_foto1

Montse German (Júlia) en un moment de la pel·licula “Sonata per a Violoncel”

Sona un Violoncel amb diversos moviments escrits a la perfecció. Ho fa en un menjador minimalista, on predomina el blanc i on la llum entra a raig durant el dia i es fon amb la il·luminació d’unes llums a mesura que avancen les hores.

La càmera es fixa en les mans de la Júlia (Montse German) protagonista indiscutible del drama. German deixa de ser aquella infidel de la tele per ficar-se sota les ordres de la tarragonina, Anna M.Bofarull, que ha tret aquell registre més profund de l’actriu catalana.

Amb els paisatges quotidians de Tarragona com a clara protagonista de la història, Sonata per a Violoncel, es mou entre Berlín, Barcelona o el Pallars entre d’altres.

El repte de la tarragonina, Anna M. Bofarull, era aconseguir explicar una malaltia que ha viscut de prop com la fibromiàlgia amb un fil argumental que li doni vida a l’obra.

De ritme pausat, amb tocs que recorda a Henckel Von Dinnersmarck abans de “The Turist”o de les primeres passes de Téchiné, Sonata per a Violoncel, té en Montse German i Juanjo Puigcorber a dos dels seus grans atractius.

La presència de Jan Cornet i Marina Salas fa trobar aquell contrast necessari entre experiència i joventut a la pantalla.

Anna M. Bofarull troba el punt perquè l’espectador entri de ple en la història i pateixi al costat de la Júlia quan aquesta entra per primer cop a la visita del metge o pateix els primers símptomes d’una malaltia que sense avisar la fa perdre entre els nervis i l’angoixa.

En segon pla queda la relació entre alumne i mestre o aquella història d’amor que sembla inacabada entre representant i concertista.

Màlaga i el seu prestigiós festival acolliran l’estrena d’aquesta pel·lícula que espera arribar als cinemes després de la seva ruta de festivals.

L’estrena de Sonata per a Violoncel dins la secció Premiere del Festival de Màlaga no fa més que refermar el bon moment en què es troba el cinema tarragoní.

Quim P. Casadesús