Els homínids que vivien a la Cova de Gough utilitzaren, a més, els cranis com a bols, probablement dins d’un tractament simbòlic dels cossos.
El treball ha està liderat per personal del Museu d’Història Natural de Londres i la Universitat College de Londres.
Fa més d’un segle es van trobar restes humanes de fa 14.700 anys a la Cova de Gough (Somerset, Gran Bretanya). Des de llavors, personal expert ha anat obtenint diferents dades sobre aquests fòssils. En aquest context, una nova recerca, liderada pel Museu d’Història Natural de Londres (MHNL) i la Universitat College de Londres (UCL), i en la qual hi han participat tres membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha constat que aquells homínids eren caníbals i, a més, utilitzaven els cranis dels seus congèneres, com a bols, probablement dins d’un tractament ritual dels cossos.
Aquestes conclusions es donen a conèixer en un article publicat fa pocs dies a la revista Journal of Human Evolution. L’estudi, que té com a autora principal a la professora Silvia Bello del Natural History Museum of London; el signen també Palmira Saladié, Isabel Cáceres i Antonio Rodríguez, investigadors de l’IPHES.
Les restes humanes de la Cova de Gough es van recuperar en la seva major part a la dècada de 1880, i més tard el 1903. Es tractava d’ossos de tot l’esquelet de varis individus. En la mateixa cavitat també es va trobar una talla d’un mamut i milers d’eines de sílex paleolítiques.
“Recentment, utilitzant tècniques modernes de datació per radiocarboni (Carboni-14), els investigadors del Museu d’Història Natural de Londres i la Universitat College de Londres es van adonar que els ossos trobats en aquesta cova s’havien dipositat durant un període molt curt de temps al voltant de fa 14.700 anys, tal vegada en varis esdeveniments”, explica Palmira Saladié.
Ara, en l’últim estudi, publicat al Journal of Human Evolution, els investigadors van utilitzar tècniques d’imatges tridimensionals per examinar les restes humanes trobades a la cova. “Així hem identificat en els ossos dels homínids marques de tall (estries fetes amb les eines de pedra durant l’escorxament i descarnació dels cossos); fractures dels ossos destinades al consum del moll i abundants marques de dents humanes, “la prova més irrefutable del canibalisme”, assevera la mateixa investigadora.
Els cranis tenen un tractament diferent, ja que es van trencar amb cura, donant-li forma de bol. “De fet, la seva configuració mostra moltes similituds amb els recuperats a la Cueva del Mirador, a la Sierra de Atapuerca (Burgos). Aquests últims, però, tenen una edat més jove, ja que pertanyen als pastors de l’Edat del Bronze, de fa uns 4.000 anys”, observa Palmira Saladié.
En un context més ampli, el tractament dels cadàvers humans i de la fabricació i ús de cranis-copa a la Cova de Gough tenen paral·lelismes amb altres llocs paleolítics a Europa central i occidental. “Això suggereix que el canibalisme durant el període Magdalenià, al qual pertanyen les restes humanes d’aquesta cavitat, era part d’una pràctica mortuòria habitual que combina el processament i el consum dels cossos amb l’ús ritual de crani-copa”, segons han conclòs els investigadors que han intervingut en la recerca.
La participació de tres membres de l’IPHES en aquest projecte de recerca va sorgir arrel dels treballs realitzats en el marc del programa “Projectes Batista i Roca”, de l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca ), destinat específicament a la col·laboració entre centres catalans i anglesos (convocatòria 2011), essent l’investigador principal Andreu Ollé, també d’aquest institut.
Equip de redacció
